Ja porto quasi un mes des de la meva arribada a Zürich, i amb aquest poc temps que porto aquí, ja he pogut anar observant alguns detalls que, de vegades, es contradiuen amb els estereotips del país. Amb això no vull generalitzar, només explico la meva experiència personal.
La benvinguda a la feina havia estat molt bé, semblava que tot estava a punt per rebre'ns. Després de 4 dies d'intens training, esperàvem començar a treballar com a bojos, però la cosa no ha estat així. A la que vam començar a fer feina, ens van sortir molts dubtes, que ni els nostres jefes sabien respondre. Ens van dir que paréssim de treballar per no avançar en va i corregir-ho més endavant, doncs seria el doble de feina.
Portem així "d'abandonats" una setmana, amb la feina parada. Els jefes no hi poden fer res fins que no es puguin reunir, i van molt atabalats. Som la seva última preocupació, però no hauria de ser així, doncs la feina que els hi farem els hi treurà les brases del foc per entregar-ho tot a finals d'any. L'altra meitat de les hores establertes al contracte eren per fer "recerca". Una recerca que no està ben definida per a cadascú, doncs era el ganxo que ens havia d'atreure a venir fins aquí per a treballar, i ara ens trobem amb què els nostres supervisors no ténen gaire temps per supervisar-nos ni saben ben bé què fer amb nosaltres.
Em sembla una pena que estiguin dedicant recursos per a nosaltres i no poguem donar fruits. A part d'això, també estem tenint problemes a nivell de salari, doncs tots els becaris estem repartits en 2 empreses i sembla que hi ha hagut una "confusió" perquè els d'una empresa i els de l'altra cobrem diferentes quantitats, per a la mateixa posició.
Quant a paperassa a nivell legal per viure a Suïssa, jo ja em pensava que ho tenia tot arreglat, però no paro de rebre cartes d'aquí i d'allà per a què ompli més formularis i els envii (pagant jo el segell, per suposat). Els de recursos humans de l'empresa no havien previst tanta paperassa i no me n'havien informat, i ara es queden "sorpresos". Jo sí que em quedo sorpresa, doncs una gran part de l'empresa és estrangera i haurien de dominar aquests temes. A més, les experiències que estem tenint cadascun dels meus companys i jo són diferents, es contradiuen les diferents versions, i també es contradiu amb el que diu recursos humans.
És possible, que estigui tardant més a arreglar tota la burocràcia a Suïssa que a Itàlia? Doncs es veu que sí.
5 comentaris:
madre mía... mucho ánimo!!!
Ja ho diuen en castellà que "En todas partes cuecen habas". Quin lio! :S
Encara que ara sigui un incordi, aquest barullo no serà lo que t'enduràs de Suïsa, ses coses importants són unes altres! :)
Disfruta d'aquesta experiència! (que ja ho sé que ho fas) ;)
La meva mare va fer servir la mateixa expressió que tu, Mireia! Tens raó, les coses importants són poder riure's de tot plegat amb els companys de feina... :)
va vinga anims i endavant.
Jo crec que existeix un Consorci Mundial de Buròcrates (CMB) que es dediquen a pensar noves maneres d'allargar els processos administratius que en un principi haurien de ser senzills.
Treballen pels bancs, per les universitats, per Hacienda of course, i per tots els governs de tots els països del planeta Terra. No els podem evitar. Estan a tot arreu. I sempre ens controlaran aquella sigantura que falta en el paper o aquell document que hauries d'haver portat per art de màgia (sense que ningú t'hagués informat abans).
Molts ànims keix!
Publica un comentari a l'entrada