24 de febr. 2010

l'hipnosi

Encarcarada, com si algú t'hagués empès amb força al sofà, i tu t'hi haguessis simplement quedat. Allà davant et xucla la pantalla amb la seva llum blanca. Les tecles absorbeixen el moviment dels teus dits, que a cada pas es mouen més i més ràpid. Els teus dits són una marioneta per elles, i el teclat llegeix els teus pensaments. Per molt que miris i t'hi concentris, sobre la pantalla només veuràs el que pensa la teva ment. 1, 2, 3, intenta adormir-te, i no pots, et quedaràs en blanc potser. Però ja està. Ara ja ha començat el món dels somnis, paral·lel, inquiet, que trontolla sota les teves mans. Ara el poder ja no el tens tu. T'ha hipnotitzat i publicarà els teus secrets més íntims, els teus somnis, sí, ell ho farà. Els extendrà per tota la xarxa i no te'n deslliuraràs mai. Tothom accedirà a aquesta informació. No, és un somni, només, aquestes coses no passen a la realitat. Però, i si fos real? Jo estava escrivint i m'he adormit. Em parlava de TU!!! L'ordinador em parlava en un quadre de text. Sí? És això cert? No ho recordo bé, tot sembla molt blanc i lluminós. Crec que he tingut un dejavu. Intenta obrir els ulls, penso. Va, un esforç més. Una mica més! Ostres, el que estic veient! Però si són els meus dits escrivint el que penso! 3, 2, 1, ja tornes a ser aquí, tal i com t'han deixat, després d'uns petits instants d'inconsciència. No t'alteres per veure el que has vist. Aquest escrit és fruit dels teus poders mentals. Ningú t'està dominant, només ets tu, tu, tu... El poder de la ment pot arribar a controlar els teus músculs i nervis fins a nivells que no hauries imaginat mai. Aquest escrit serà publicat per tu mateixa en 3, 2, 1,