Solstici

D'esquena a terra
mirant els punts de llum que es difuminen
en la meva habitació.

Fa soroll la nevera
els cotxes fora reneguen
i una multitud de sons
s'apoderen de mi.

He tractat d'oblidar-me
del teu últim missatge
i que possiblement
no et torni a veure mai.

I no, no sé com puc sortir,
estic atrapat en mi,
i no tinc forces per mirar-te als ulls
necessito un llarg hivern
per fondre'm en la neu
i partir en un llarg viatge
que em capturi un nou onatge...

Lluny d'aquí
creuant el mar dels desesperats
inquiet, perdut,
encara ets al meu cap
em vas deixar vivint com un arreplegat
buscant el solstici...

Estic cardadíssim
i el meu veí no para de posar
una merda de cançó.

I sé que és només l'inici
que sóc dalt d'un precipici
desfent els meus patrons
reprogramant la situació.

De la calor i les onomatopeies

I quina calor que fa, que se't queda el cul enganxat a la cadira, i no pots dir ni mu. Tens la boca seca i enganxifosa degut al cafè amb llet mig fred mig calent que t'has pres. Ni gana, òsties. Ni ganes de fer-te el mandrós dinar de diumenge, ni de rentar els plats després. Ja passaràs amb un iogurt o una fruita, què coi! Fins i tot et fa mandra dutxar-te per treure't la ronya i la suor (enganxifosa, ho havia dit ja?) perquè saps que d'aquí una estona tornaràs a suar com un porc. Els porcs suen? Jo no els he vist mai suar. Només sé que fan oing, oing, tant en català, castellà, i anglès. En canvi, els gossos fan bup, bup en català, guau guau en castellà, bau bau en italià, i woof woof en anglès. Seràn diferents, ells.

Le bambole russe

Ho ripensato a tutte le donne che ho conosciuto, con cui sono stato al letto, o che ho solo desiderato. E ho concluso che sono come le matrioske, le bambole russe. Passiamo la vita giocando a questo gioco, presi dalla curiosità di sapere quale sarà l'ultima, la bambola più piccola, quella che era nascosta fin dal principio dentro a tutte le altre. Non è possibile tirarla fuori subito, bisogna seguire l'intero percorso. Viverle una dopo l'altra, domandandosi di fronte a ciascuna: Sarà questa l'ultima?

Fragmento del film "Les poupées Russes"

The great escape

Merodeando de blog a blog, tropecé con uno que contenía ésta canción. Me enamoré a primera vista, o más bien dicho, a primer oído. He intentado sacar un poco de letra en inglés de oído para buscarla en google y sacar el autor. Pues bien, forma parte de la maravillosa banda sonora de anatomía de gray, y el autor se llama Patrick Watson, para quien le interese.



I've been looking far away
oh looking for the great escape
Get in this car and drives away, far from all things that we are
Puts on a smile and breathes it in and breathes it out and says "Bye-bye. Bye all of this"
Oh he says "Bye-bye. Bye to all the noise"

Hey child, things are looking down
That's okay, you don't need to win anyways
Dont be afraid just eat up all the grey and it will all fade away
Dont let yourself fall down

But I'm looking for the great escape
He says "Bye-bye, looking for the great escape"
I'm back, looking for the great escape"
The great escape

He soñado contigo

Cómo pueden cambiar las cosas...

El antes y el después, lo bueno y lo malo, solapados entre sonido e imagen, creando una sensación todavía más grande de la que serían por separado.

Inconscientemente escucharéis primero, a la segunda os fijaréis en las imágenes. Pero el concepto es claro. El abismo que se genera gracias a este efecto solapamiento hace recapacitar más al espectaor que en una secuencia de hechos sucesivos y cronológicamente ordenados, porque simplemente, no te lo esperas.

Se desencadena un final cuando a la misma vez se relata un inicio.

Y no sabemos las razones de lo que comenzó este inicio, ni lo que pasó después, sólo se deja ver el desenlace, el final del abismo en el que caerán nuestros protagonistas, que con sus voces tiernas, todavía no saben lo que les espera.

Nones

i així quedaré,
mig endormiscada
per efecte d'uns somnífers
i potser embriagada
de tants colors i tantes llums
de tanta gent
de la meva pròpia escalfor.


qui no vol,
per un moment,
desfer-se d'ell mateix?
replegar-se vers les cortines
i veure's
amagat rere elles.

ser un narrador omniscient
o simplement un ésser creador
que des de dalt tot ho veu
i així posseïr la veritat
aquella de la qual
tant m'havien parlat...

somniar, mentrestant
en un indret
on tot i res sigui el mateix..
d'on va sorgir tanta indiferència,
tanta incomprensió?

qui inventà els sentiments
quan posaren noms a les coses?

ja no queden més paraules
car en els meus somnis
s'esdevenen moments colpidors
en què el cor sent
algun moviment frissant
que mai havia sentit
cosa indescriptible, moment incaptable

no podré descriure el que se sent?
sobren gestos, sobren paraules,
sobren deixalles en aquest món.

i tot el que sobra
s'obre una porta
encaminada cap a l'oblit.

tan sols voldria uns ulls que comprenguessin.

Pliegues

sigue la línea recta.
sigue tu camino recto.
como mucho hazte unas curvas
como mucho escóndete entre mis pliegues
o rózate en el arcén.