Das ist mein Haus - la meva casa i les normes que vénen incloses en el pack

 El cap de setmana ja ha acabat. I quin llarg pont! Després de quatre dies fent el manta, a casa... i és que el descans post-examens encara no havia arribat, i la ocasió s'ho mereixia. Gairebé tot el pont l'he passat a casa, això sí, amb bona companyia. No hi ha res com descansar i fer el manta.

De pas, us ensenyo el piset: aquesta és la planta baixa on es fa vida social entre els companys de pis. És la zona comú, amb sofàs, ordinador-servidor (amb pelis i música) i la taula del menjador. Just al davant hi ha la cuina, molt ben equipada.

Aquí al pis tenim moltes normes i moltes llistes. Al principi et pots atabalar, i més venint d'un país tant desorganitzat com el nostre, fins a un país on l'ordre és el modus vivendi. A la planta baixa hi ha un suro amb 3 llistes: una és per a les coses generals, com ara llençar la brossa i netejar el terra. La segona és la llista de la compra de coses comuns: l'oli, vinagre, sal, paper, etc. Cadascú apunta el què va comprant i què li ha costat. L'altra és opcional, i és per saber on estan els teus companys de pis en cada moment (a casa, a fora, fent esport, a l'estranger, etc) i és més que res per si no hi ha ningú i has de tancar la porta. Aquí les portes estan obertes, es poden obrir des de fora si no és que tanques amb clau, llavors és impossible quedar-te tancat a fora per accident.

Al lavabo de la meva planta també hi ha una llista amb qui ha netejat la última vegada, i la data. Ens intercalem un cada setmana, llavors està bé. Al lavabo de la planta de sobre fan el mateix. Així només em toca un lavabo cada dues setmanes. Això sí, m'he de posar al seu nivell de netedat, perquè la veritat és que tot està impecable! Em dóna la sensació que si trepitjo o toco algo es notarà la meva empremta de seguida...

Ara bé, si a Espanya ja ens fa mandra reciclar, imagineu un país on reciclen els vidres en 3 colors, les llaunes i alumini per una banda, els tetrabricks per una altra, els plàstics per un cantó, el paper i el cartró per separat... només queda l'orgànic i la fracció resta. La fracció resta s'ha de llençar en unes bosses especials, que s'anomenen "Züri-sacke", i que només pertanyen a la ciutat de Zürich. Aquestes bosses són més cares que les normals, així incentiven a la gent a reciclar i llençar la menor quantitat possible a la fracció resta. Si t'enxampen llençant una bossa que no sigui aquesta (és ben blanca i relluent, es notaria de seguida una bossa marró o negra), multa al canto!



Què, sorpresos? Ja us aniré explicant més coses que em vagin cridant l'atenció. Fins aviat!