Do the D.A.N.C.E.!

Em va encantar el disseny i la gràcia d'aquest vídeo. La música em recorda a Daft Punk i em fa posar de bon humor. Apa. Disfruteu-lo!

Pel transport sostenible

Cada dimarts i dijous, quan torno d'anglès, em creuo amb el mateix xicot, un noi primet i de cabells llargs i fins, un to castany clar. Té un posat ferm, com per no voler fer cap gest fora del normal. També sol passar el camió del bicing a aquella hora, per treure bicis de l'Av. Paral·lel, que a aquelles hores està ple i no s'hi pot aparcar.

Sembla que la realitat es repeteix davant meu com en el show de Truman. I, tot tornant a casa amb metro, penso que tots ens hem creuat alguna vegada. Estem acostumats a viatjar creuant-nos a cares i gent, ja sigui en carreteres, carrils, carrers o passadissos subterranis, túnels... Potser jo visc a X i vull anar a Y cada dia a la hora Z, mentre que una persona viu a Y i va a treballar a X a la mateixa hora Z.

Us podeu arribar a imaginar un món amb teletransport? Jo crec que el sistema consistiria en una mena de PDA personal amb navegador GPRS (o Tom-Tom) tot mesclat amb messenger. Així, un introduirïa les seves preferències (adreça de partida, adreça d'arribada, hora) i el buscador li trobaria la seva "mitja taronja", és a dir, algú amb les mateixes necessitats a l'inversa, llavors es procediria a un simple "acceptar" o "cancelar" i la teletransportació es duria a terme, estalviant els problemes de metros, busos i embussos de trànsit. Tot, però, té els seus defectes i desavantatges, i com a tota eina informàtica, podria tenir els seus desòrbits i errors. Es podria perdre informació, és a dir, persones en l'intranet de comunicació? Hi podria haver saturaments de línia, com les actuals retencions d'automòbils?

Fos com fos, sempre perdríem l'encant del saber viatjar, de compartir els moments jugant a cartes a l'autocar, de llegir o escoltar música al bus, metro... de trobar-nos inesperadament algú per casualitat, i explicar-se la vida en 10 segons perquè ambdós tenen pressa.