Tschüss, Schweiz

Quina tristor. Em quedo en blanc només de pensar que s'està fent realitat, mica en mica, l'hora de marxar. No me'n sé avenir. No me'n faig creus. Demà seré a Barcelona i encara no hauré recapacitat sobre tot el que ha passat aquí. Sobre la gent que he conegut, el lloc on he viscut, i l'experiència que he tingut. El temps passa i el món es mou massa de pressa sense seguir els nostres desitjos. Però és el temps qui decideix, i algun moment o altre havia de ser el final.

No m'agraden els comiats. Cada cop he après a ser més freda i tractar que no m'afectin, però ho fan. Potser ja no se'm cau la llàgrima, però sé que per dins, ho sento igual que sempre. Uns llaços creats es trenquen un cop més. I ens llancem de nou en endinsar-nos en el si de les nostres llars, les nostres vides, per dir-ho d'alguna manera, quan en realitat aquests 4 mesos també han format part de la nostra realitat, un trosset de les nostres vides. I és el de sempre: la gent ve i va, les vides es creuen, i hem de mantenir les portes obertes per aquells que, qui sap, tornin a passar, i creuar-se, i trucar a casa nostra.

Already missing it before I leave it.

Creo que el título lo dice todo. No hemos parado de quejarnos en estos cuatro meses, que si todo es tan caro, que no podemos permitirnos un mínimo de cosas, que si no podemos pasarlo bien ni disfrutar de la ciudad por culpa del dinero... dinero, dinero! siempre lo mismo.

Está bien, voy a hacer un paréntesis para hablar de dinero.

Está claro que en Suiza, de los países más ricos del mundo, si no tienes dinero no eres nadie. Y eso se nota en el ambiente. La gente loca que veo por los trams y por las calles seguramente son gente que quizás se arruinó de golpe y se quedaron sin un amigo, además. Se vieron solos ante el peligro y la grandiosidad de la vida. Con mis compañeros de piso siempre me veo en temas de conversación banales, se habla de "me voy a comprar esto" o como mucho, de los estudios, de los exámenes. No tenemos puntos en común? O es que no se plantean su estilo de vida, la vida en si? De qué hablan en sus reuniones con amigos en el bar? Aquí hay que pagar por todo. Y ellos lo tienen asumido. Ya no consideran algo como bueno si no es caro. No creen que fuera de su país pueda haber cosas de calidad. Ellos son los mejores, en todo. Manda c-------, quién les pidió ser don perfecto? No lo sé. Se lo han creado para crecerse y conseguir que un país tan pequeño tenga tanta potencia. Han vendido su neutralidad que les caracteriza para que todo el mundo ponga su dinero y nadie ponga una bomba. Los militares todavía existen, los búnqueres también... para qué? Protección de què, si saben que a nadie le interesa atacar los ingresos de todos los demás países? Este paraíso fiscal que esconde tanto dinero negro... No es normal que en todas las tiendas no corra ni un alma. Y los negocios siguen procreando y no cierran.

Cierro paréntesis sobre el dinero.

Empecé hablando de que durante estos 4 meses nos hemos estado quejando, pero nuestra mente ocupada de pensamientos no nos dejaba ver la belleza de este país: su punto fuerte es la naturaleza. Lo verde, si es bueno, dos veces verde. Aquí y allí, todo limpio. Los animales correteando por los prados. Las montañas tipo teletubbie, las tipo rocosas, las tipo puntiagudas. Todas ellas. Los lagos y ríos, incluso las lluvias son bonitas, porque son necesarias. Ir viajando en coche o tren y disfrutar de cambios brutales de paisaje, en pocos quilómetros de diferencia. La tranquilidad y el silencio que nunca te han dado. El tiempo para pensar para uno mismo, aquí no se corre. Y se es puntual. El poco estrés que se viven en las calles. El horario reducido, los domingos absurdos y vacíos en las calles. El tener que andar por un caminito 20 minutos para llegar al trabajo.

Aunque no me lo parezca, y aunque eche de menos mi casa, creo que ya estoy echando de menos también Suiza, donde estoy ahora mismo. Se pueden echar de menos dos sitios a la vez? El presente y el futuro? En esta situación de cambio, como siempre, existe una angustia que nos conmueve, y es la eterna pregunta: ¿dónde encontraré mi lugar?

8 días...

Vuelta al cole

Demà tots els nens i nenes de la universitat comencen les classes. Avui la ciutat de Zürich ja es veia rejuvenida i amb un toc una mica més cosmopolita per la vinguda d'estudiants que durant l'estiu havien desaparegut. Jo, en canvi, ja les he començat les classes -en teoria-, a distància, la setmana passada. Alguns dels meus companys de feina estàn igual que jo, treballant i intentant seguir les classes com poden.

Suposo que perdent-me 3 setmanes de classe a la uni no "serà molt", però quan arribi allà, tot serà un estrès perquè no entendré del que m'estàn parlant.

Amb això vull donar les gràcies als meus companys de màster per passar-me els apunts i explicar-me què tal van anant les classes i com pinten les assignatures. Això farà que la meva "vuelta al cole" no sigui tan feixuga.

I adelanto les gràcies als aconteixements que queden per venir que tindrem durant aquest quatrimestre del màster... els cafès relaxants, i els treballs d'última hora. Les pauses que es fan curtes, i els grandiosos dies en què el profe no ha pogut venir (encara que ens queixem perquè ja hem gastat tot el camí a la uni en va, en el fons ens agrada reunir-nos i trobar-nos). Per les futures excursions a terrassa amb el tren, i per les caminades fins al campus nord.

De moment, tot serà on-line i aviam com ens en sortim.

Refent la maleta

Molts cops maleeixo haver-me endut certes coses, que -pobra de mi- pensava que aquí a Suïssa faria servir, i d'altres, trobo a faltar certs ítems oblidats a casa meva. Però què hi farem. Aquí la vida està massa cara per anar despilfarrant diners, i molt més, si el període d'estança és tant curt: no hi ha inversió que al curt plaç surti a compte. I si tenim en compte que vaig dur la maleta a rebentar, i m'han anat portant coses, el balanç de matèria no quadraria per enlloc per embarcar la tornada.

Si pogués refer la maleta a 30 de maig de 2011, m'aconsellaria això:

- No agafis maquillatge, que mai l'acabes fent servir. Més val que agafis els teus sabons especials per la pell i la teva espuma de cabell, que això a Suïssa és molt car.

- Oblida't de tantes sandàlies. Sobretot de les que et fan mal als peus. Emporta't unes bones sabates tancades i aptes per la pluja.

- No t'oblidis del paraigües i de l'impermeable.

- On vas amb tants vestits? Allà farà fred, no tindràs ocasió de posar-te'ls. En canvi, emporta't roba esportiva perquè faràs moltes excursions. Que no falti la dessuadora!

- El mirall de tocador és una cosa fràgil però imprescindible. Qui ho diria que al pis no tens prou llum per mirar-te la cara al mirall!

- A Suïssa no tindràs Decathlon i et faràs mal als peus amb les pedres del llac. Compra't unes sabates de plàstic pels peus si vols nedar amb tranquilitat.

- Ah, i si vols anar al gimnàs, no t'oblidis del candau de la taquilla! Potser també t'ajuda a tancar la maleta plena, per quan tornis...