des de un rincón de mundo....

Aparecen mis pensamientos al deducir, una vez más, que nos controlan. Ellos quieren que seamos lo que hoy actualmente somos. Hacen que nos controlemos los unos a los otros. Lo que definen con libertad es una trampa que hay que analizar profundamente, pues esa supuesta libertad es una gran jaula que somos incapaces de ver des de nuestro pequeño rincón. Lo que nos hace sentir seguros, es una casa, un trabajo, algo con lo que ocupar nuestras horas. Seguir la pauta horaria que todo el mundo sigue. Hacer lo que vemos en la televisión. Vivir en familia estructurada o en pareja. Si no, nos sentimos inseguros. Por qué???? Por miedo a vivir nuestro propio camino, enfocado hacia lo que nosotros realmente queremos ser. Liberad vuestras mentes, gente, liberadlas y observaréis con la cabeza, no con los ojos, esos ojos que solo engañan vuestro cerebro, impregnándolo bajo el subconsciente de imágenes subliminales, induciéndoos a comprar, a consumir, a copiar formas de conducta.... Que sólo os impregna de propaganda, falsas esperanzas lanzadas como si de una promoción se tratase. No hagáis caso de quien mucho os habla, mucho os ofrece, y mantiene su mirada fija, anónima. Son ellos. Son los hipnotizadores. Que maquinan con gente de clase media, clase alta, clase baja, da lo mismo, somos el mismo rebaño de ovejas dispuesto a seguir a donde haga falta. Miedo tenemos de no seguir el pastor, el perro que muerde el rebaño, ya que no sabemos ver mundo más allá de los reportajes que nos muestran lo bueno y lo hermoso, puesto que sabemos que hay lo malo, y eso nos retrocede. Lo malo, el hambre, la guerra, esa guerra contra la que hacemos mil manifestaciones, pero que no conocemos. Sí, nos creemos muy listos por haber tenido una enseñanza de mierda, por saber lo mismo que sabe tu compañero, y el otro, y el del pueblo de al lado, y el de 500 km más allá de tu casa. Pero no conocemos verdades, historias contadas por sus propias víctimas, por sus testimonios reales. Verdad de primera mano es lo que nos hace falta para crecer en esta sociedad de mierda. Para ser personas, para no depender de todas las máquinas que nos hacen una supuesta vida mejor. Para no necesitar vacaciones sólo para desconectar de un trabajo que nunca has deseado.

Para poder vivir, cojones.

Discurs nadalenc

Un sempre acaba parlant de la seva pròpia realitat, del seu món, i sinó fixeu-vos en els discursos de la gent aliena al metro, al carrer, a les botigues. Realment ens interessa? Són vides com la teva o la meva. Podria ser el show més reality que haguem vist mai. I té el seu atractiu. Som xafarders de naixement, i de mena, per molt que ho vulguem amagar o evitar. I qui sembla que parla pel bé del món, dels altres, diràn que està tarat, que què fot perdent el temps gastant-lo d'aquesta manera, que ningú li fotrà cas. En canvi quan es parlen d'interessos personals, públics, polítics, aquí sí que hi ha "cizaña"! Parem les orelles atentament, posem les antenes. Ja no som capaços de creure en la bondat de l'home perquè sabem de tantes perversitats que ha creat que no ens fiem ni un pèl de les aparents bones intencions de les ONG's, de les gosseres que prometen tractar bé als animals, dels col·lectius sense ànims de lucre, d'un bon home que desgraciadament s'ha vist en un "apuro" i et demana un euro pel carrer, i tu ja implícitament penses que és per droga o mercat negre. No ens fiem els uns dels altres, es nota en la frivolitat de les nostres mirades, les nostres paraules. És clar que la frivolitat ve associada a la paraula fred, doncs segons allà on ens movem sobre la terra també notarem aquest canvi en les personalitats de la gent dels diferents països.

Ja no ens creiem res d'això, però seguim creient en el pur interès, allò que mou el mercat i la política, allò que ens mou a nosaltres mateixos per a viure, sobreviure i ser millor que l'altre. Ningú ens ha obligat a competir, però ho fem. És la llei de la supervivència del món modern. Qui no té més mèrits, es queda sense el pa de cada dia. Així són les coses. I com que els senyors polítics són qui estan al capdamunt de tota aquesta parafarnàlia, que és l'econòmica, i no la benefitària a termes de nivell de vida; mai s'aconseguirà que per part d'aquests es generi una resposta profitosa cap al canvi climàtic.

Prou llumetes de nadal, senyor consumisme. Prou aparença mediàtica al capdavant de les manifestacions espontànees del poble, senyor propaganda electoral. Prou de moure pedretes i fer foradets, prou de burxar la ciutat amb més món subterrani, senyora....ehem. Prou de comprar bons per emetre CO2, senyor 2n país mundial expert en això. Prou creure'ns el centre del món, cony, que hi ha gent que es mor de gana i de malalties no-rentables com per llançar la medicina al mercat.

En què quedem?

L'altre dia, esmorzant les meves torradetes amb mermelada, el meu suc de pinya marca blanca i el meu talladet de cafetera; ben asseguda a la cadira del menjador del pis; vaig poder, i encara mig endormiscada, fer diverses conclusions sobre la publicitat de les 10 del matí. Per la televisió es disparaven més de deu minuts, n'estic segura, anuncis de joguines per nanos i anuncis de tots els tipus de cereals (el 90% dels quals són de xocolata).



Sempre ens estem rifant l'educació dels nens i nenes entre pares i professors, però i la televisió? Qui es cuidi d'aquesta responsabilitat hauria de tenir més cura amb el què s'emet i com s'emet. Anuncis de joguines sexistes, que, a hores d'ara, sembla absurd! Estem en una època en què s'intenta igualar les qualitats i drets d'ambdós sexes i opcions sexuals, o això sembla; mentre alhora fem un pas enrere mentre deixem que els nens i nenes es classifiquin per joguines i gustos i no puguin compartir l'estat de joc, part molt important en l'aprenentatge i que considero ha de ser comú per a tots; s'ha de poder triar abans de ser encasellat! Nines amb nenes, cotxes i nens? Mentretant la Generalitat està fent una campanya per la igulatat de la dona al treball. És a dir, la mare treballadora intenta arreglar el seu problema però el de la seva filla seguirà sent el mateix en un futur. Així no anirem a parar en lloc.

Després de la meva dissertació, crec que aniré a fer uns xoco-crispies abans d'anar a dormir...

Ens volen fer constipar

Les estacions de metro i tren tenen una conxorxa amb les màquines expendedores de refrescos. La ventilació és inadequada, per no dir deficient, o nul·la. Però això ja va bé, així la compra de productes frescos com aigua o llaunes de beguda creix. Aquesta calor es fa insuportable, i fa l'espera eterna, però encara més als mesos d'estiu, quan a sobre, aquest any l'estació del Clot a Barcelona era l'únic punt de la ciutat on prendre el tren cap al Maresme. Ja tenim una colla d'estrangers relluents de betum solar i de suor tots n'anem plens. L'andana és plena i no s'hi cap. Tot es col·lapsa.

De mètodes i sitemes de ventilació i/o refrigeració n'hi ha. Hi ha molta gent experta que ho sap fer. De fet, tots n'hem vist i sabem que és factible... A la meva pròpia universitat, es gasten els diners en fer bonica l'entrada, l'auditori... la careta, la façana de la facultat. Entres a l'estiu i l'aire condicionat et dóna una bufetada a la cara. Hi entres a l'hivern i ja et pots començar a treure roba. En canvi, un cop creuat el hall, el passadís demostra el vertader clima de la resta dels 11 pisos que vénen a continuació. Les classes tenen calefacció dia sí dia no. Les finestres no tanquen del tot bé i hi entra el fred. A l'estiu fa una calor que no et permet concentrar en el què t'està dient el professor. A més, s'estan fent unes obres al pàrking de l'escola que si goses obrir la finestra per airejar el tuf de gent acumulada, escoltes la refinada música que ofereixen màquines excavadores, trepants, soldadores... I així estarem fins que finim la carrera, i qui sap fins quan més... Ja és prou dur suportar les lliçons difícils d'entendre, com perquè alhora haguem d'estar sotmesos a certs ambients climàtics/acústics/ambientals que empitjoren el rendiment de l'alumnat. És clar que la universitat també té màquines expenedores!!!