En què quedem?

L'altre dia, esmorzant les meves torradetes amb mermelada, el meu suc de pinya marca blanca i el meu talladet de cafetera; ben asseguda a la cadira del menjador del pis; vaig poder, i encara mig endormiscada, fer diverses conclusions sobre la publicitat de les 10 del matí. Per la televisió es disparaven més de deu minuts, n'estic segura, anuncis de joguines per nanos i anuncis de tots els tipus de cereals (el 90% dels quals són de xocolata).



Sempre ens estem rifant l'educació dels nens i nenes entre pares i professors, però i la televisió? Qui es cuidi d'aquesta responsabilitat hauria de tenir més cura amb el què s'emet i com s'emet. Anuncis de joguines sexistes, que, a hores d'ara, sembla absurd! Estem en una època en què s'intenta igualar les qualitats i drets d'ambdós sexes i opcions sexuals, o això sembla; mentre alhora fem un pas enrere mentre deixem que els nens i nenes es classifiquin per joguines i gustos i no puguin compartir l'estat de joc, part molt important en l'aprenentatge i que considero ha de ser comú per a tots; s'ha de poder triar abans de ser encasellat! Nines amb nenes, cotxes i nens? Mentretant la Generalitat està fent una campanya per la igulatat de la dona al treball. És a dir, la mare treballadora intenta arreglar el seu problema però el de la seva filla seguirà sent el mateix en un futur. Així no anirem a parar en lloc.

Després de la meva dissertació, crec que aniré a fer uns xoco-crispies abans d'anar a dormir...