Cada dimarts i dijous, quan torno d'anglès, em creuo amb el mateix xicot, un noi primet i de cabells llargs i fins, un to castany clar. Té un posat ferm, com per no voler fer cap gest fora del normal. També sol passar el camió del bicing a aquella hora, per treure bicis de l'Av. Paral·lel, que a aquelles hores està ple i no s'hi pot aparcar.
Sembla que la realitat es repeteix davant meu com en el show de Truman. I, tot tornant a casa amb metro, penso que tots ens hem creuat alguna vegada. Estem acostumats a viatjar creuant-nos a cares i gent, ja sigui en carreteres, carrils, carrers o passadissos subterranis, túnels... Potser jo visc a X i vull anar a Y cada dia a la hora Z, mentre que una persona viu a Y i va a treballar a X a la mateixa hora Z.
Us podeu arribar a imaginar un món amb teletransport? Jo crec que el sistema consistiria en una mena de PDA personal amb navegador GPRS (o Tom-Tom) tot mesclat amb messenger. Així, un introduirïa les seves preferències (adreça de partida, adreça d'arribada, hora) i el buscador li trobaria la seva "mitja taronja", és a dir, algú amb les mateixes necessitats a l'inversa, llavors es procediria a un simple "acceptar" o "cancelar" i la teletransportació es duria a terme, estalviant els problemes de metros, busos i embussos de trànsit. Tot, però, té els seus defectes i desavantatges, i com a tota eina informàtica, podria tenir els seus desòrbits i errors. Es podria perdre informació, és a dir, persones en l'intranet de comunicació? Hi podria haver saturaments de línia, com les actuals retencions d'automòbils?
Fos com fos, sempre perdríem l'encant del saber viatjar, de compartir els moments jugant a cartes a l'autocar, de llegir o escoltar música al bus, metro... de trobar-nos inesperadament algú per casualitat, i explicar-se la vida en 10 segons perquè ambdós tenen pressa.
2 comentaris:
Doncs sincerament, m'agradaria q el teletransport existís. Seria molt gran! ^^
El metro està ple de cares conegudes no identificades. Cada dia al matí, a aquella mateixa hora, en el mateix vagó. Puges i veus aquella gent q fa dies t'has fixat, pq els veus cada dia. Arribes a Sants, i pugen els demés que també ja "coneixes". A més, dia rera dia vas sentint part de les seves converses, si és q van acompanyats. Poc a poc et vas sentint més proper a ells. Penses, qualsevol dia d'aquests el saludo. Penses, em coneix, em veu cada dia. Finalment et decideixes: avui sí, avui li dic hola. Llàstima, un petit error de càlcul desmunta els teus plans. T'has entretingut un segon més del normal, i això fa que quan arribes a l'andana el metro tot just acaba de marxar. Quin remei, hauràs d'agafar el següent. Serà la manera de conèixer nova gent.
Mirat així, tb pot ser una manera potser més "factible" de trobar una mitja taronja, no? jajaja
:)
Estaria molt bé el que has escrit si, el teletransport. Però, també com bé dius en l'últim paràgraf, es perdia l'encant de tantes coses que fem quan viatgem o agafem el tren, metro...ja estan canviant prou coses. Deixa'm fer el tallat abans d'agar el tren home!!!!!!!! xD
Publica un comentari a l'entrada