Sentiments codificats

Avui no em veig capaç d'explicar res. Qui sap si la vida comença a ser rutinària un cop assolit el ritme d'anar a classe i a una setmana de parcials. Tampoc em veig en cor de criticar la Renfe, per molta impotència que em pugui crear, aquests dies no m'està afectant a mi, i per tant no puc parlar si no conec prou bé la causa... En qualsevol cas ànims pels que esteu patint les conseqüències. No veig cap motiu per xerrar de política, doncs acabo de mirar el programa APM on te n'adones que tot és per riure i res té sentit alhora. Per tant, què comentar? Què dir?

Sempre quedaran les coses boniques a recordar, el moment del dia (o "foto" del partit, com dirien alguns), en què algun simple detallet et provocarà un somriure. Sempre ens resta la part més humana i la de menys esforç mental alhora de digerir, però potser la més difícil alhora de descriure. Costa traduïr els sentiments a paraules. Qui en coneix els símbols, el diccionari i tots els mots que componen un per un, fil per randa, els sentiments? He arribat a la conclusió que la traducció de percepcions així com la d'estats d'ànim és tant pobre com la quantització d'energia en paquets o fotons. D'una vasta gamma que assoleix inimaginables possibilitats (imaginem-ho com un rang de freqüències o simplement, els números reals, que són infinits), els sentiments no poden ser codificats per paraules (aquestes serien els nombres enters o bé els nivells d'energia dels electrons d'un àtom, per exemple). Com podem dir que els sentiment 5'8372 , el nº 5'329481 i el 5'99999 es diuen tots tres de la mateixa manera, és a dir, 5?

Bé, potser per a continuar, una breu lliçó de matemàtiques. La funció E(x) o "part entera" és una tal que a l'introduïr una xifra decimal (o nombre real), et retorna la seva part entera (la xifra sense decimals). Podríem assimilar els sentiments i sensacions a nombres reals, i els mots a nombres enters, i al procés de comunicació una descodificació amb aplicació de la funció part entera, de manera que el que interpretem com a informació al cervell és un enter (o paraula).



I és clar, que per a mi, el que em sembli un sentiment 3,14159 a tu et semblarà el sentiment 4,23091, per tant, es corrobora com es poden codificar les percepcions de manera equivocada segons el receptor. A mi em semblarà angoixa (sentiment nº3) i a tu patiment (sentiment nº4). Però potser és una cosa tant concreta i enmig d'ambdues que resultaria impossible de descriure o discernir qui dels dos té raó.

De la mateixa manera, un emissor em vol mostrar que està trist (sentiment nº 9 o emoticó :( ) i jo entendré 8'876 i per tant ho entendré com a decepció (sentiment nº8). Necessitaríem explicitar més concretament què ens volen dir aquests individus. Per exemple, es podria parlar d'una felicitat molt baixa i una felicitat molt intensa, en el rang comprès entre el 7 i el 7'9999.., on cada decimal més augmentés gradualment la intensitat, per exemple. O bé, dividir el rang en intervals més petits de forma que discretitzéssim: del 7'0 al 7'1999 seria felicitat permanent, del 7'2 al 7'399999 felicitat espontània, del 7'4 al 7'59999 felicitat falsa, i així anant afegint adjectius. De manera que arribéssim a un infinit de descripcions amb infinits adjectius i milers de paraules per arribar a descriure el sentiment que sentim en plena bojeria extrema i que és quan un no sap el què es diu perquè creu que es tornarà lelo i d'aquí a pocs segons el cap li estallarà de tant pensar i no creure si el què es diu té lògica o no però li és igual perquè amb la seva paranoia ja és feliç, sí, sí, es tracta del nº 12'45729659010938575639378959923757579287.