CaóticaAna

L'Ana neix d'un home bo, per defensar el seu món dels homes dolents. D'entre les seves pintoresques portes sobre pedra descobrirà que realment es poden obrir, dins el seu subconscient, per entrar a altres vides passades d'altres dones que, com ella, lluitaven en el seu moment per a ser escoltades, per engendrar homes bons. Només un semi-record pot fer entrar a Ana en el seu caos, fer-la saltar dins el seu propi abisme, aquest que conté tantes històries per explicar, i que ella mateixa ha de poder recordar, mitjançant la hipnosi, per saber qui és realment, per esbrinar potser, quin ha de ser el seu missatge i la seva finalitat. Només intentant entendre les vides tràgiques que duu a dins podrà redescobrir-se a ella mateixa, sempre tant oblidada i desencantada utilitzant l'art i la pintura com a mètode per evadir-se del món.

L'individualisme i la col·lectivitat, la feminitat i el que és masculí, són ambdues cares de la moneda amb què Medem juga a fer balançejar dins aquest film, representats per Ana i Saïd (Manuela Vellés, una debutant que entra forta, i Nicolás Cazalé, jove actor francès). Caòtic final, també es pot dir, en què, estimat públic, decidiu vosaltres mateixos la vostra interpretació, perfectament vàlida. Una altra obra mestra del senyor Medem, que dedica aquest llargmetratge a la seva germana Ana, que se'n va anar, i a la seva fila Ana, que va venir.