El que penso

No hi ha pitjor sentiment que el de sentir-te reprimit i intuir que per molt que lluitis no aconseguiràs vèncer la força que t’oprimeix. Que les teves paraules no seran més escoltades, que els teus sentiments no seran compresos, perquè la obstinació construeix una barrera d’intolerància entre les persones.[...]

No hi ha pitjor sensació que la de veure com tot s’ensorra, en un moment, i dins el cor s’hi claven mil punxons, agulles, vidres trencats d’algun mirall que reflectia una unitat i que ara només representa separació. Que de cop i volta s’apropen les llàgrimes a la còrnea dels ulls per davallar a terra. Que potser no hi ha volta enrere, que cada objecte, persona, sentiment, et fa recordar que allò que se t’escapa relliscant de les mans, havia costat un esforç, significava molt més que tu o jo, que ell o l’altre.[...]

No hi ha algun estat anímic més degradant que la impotència.

No hi ha dret a vot, a decisió, ens han cosit les possibilitats. Sento que em torno muda, i se m’esborren els passos, les mans, se’m tanquen els ulls. M’estan plantant al davant una culpabilitat mentre ja m’esposen i m’amordassen. Voldria dir tant i no dic res.

[...]

Però de vegades, per no dir sovint, les respostes, repercussions que nosaltres podríem preveure, tampoc són del tot òbvies, i sempre ens deixem alguna que no se’ns hagués passat ni pel cap. Perquè cadascú té el cap que té, i això de posar-se al lloc dels altres costa, sí, molt, i un sempre tendeix a pensar egoïstament en aquest sentit, simplement perquè és la manera més fàcil de pensar. La raó, el sentiment, la intuïció, la incertesa, l’ètica. Tants factors que influeixen alhora de decidir i que són tant contradictoris entre si. És molt fàcil jutjar, és molt fàcil dir què és bo i què és dolent.

La llei del més fort, per desgràcia, és la que domina, ha dominat, i dominarà el nostre món.

Per sort, i encara que sigui en forma de bri d’esperança, sempre queda la pròpia consciència, i la dels qui t’estimen, que, semblant o no a la pròpia, se sap que pertany a aquells que miren pel teu bé. Que l’amor sigui la força que pugui amb i contra tot.

(text escrit el 18/9/07)