El cafè químic

"Et demanes un cafè amb gel, i dins del fet que això comporta, com a acte involuntari, el teu cervell d'enginyera química comença a desxifrar tot el procés que realitzes; un procés tant rutinari com avorrit, i que si no fos per aquest motiu, ni se t'acudiria pensar-hi.

Vesses el sucre sobre el cafè calent. El cafè treu fum, en veritat és vapor de cafè, un procés d'evaporació. Si així seguís el cafè, abandonat al seu propi destí, seguiria evaporant-se la part miscible entre l'aigua i cafè donant lloc a un pòsit sòlid més una fase no volàtil, potser. Però no és així. Et disposes a ingerir aquell cafè, per tant, com a molt et preocuparàs per l'intercanvi de calor que s'efectui entre aquest fluid i tu.
El sucre, de primeres, és com si flotés sobre la superfície de líquid. D'això se n'anomena estat transitori. Però dura mil·lèssimes de segon, i tot d'una el subre s'enfonsa en el fons del got, degut a la diferència de densitats, la força de la gravetat i tot això. A més, no ho aprecies amb la vista, però saps que el nivell de cafè ha pujat un volum igual al del sucre que has tirat, segons el senyor Arquímedes. Eureka!

Comences a remenar, com si es tractés d'un reactor discontinu agitat per una cullereta a 100 rpm. Veus com el sucre va desapareixent a poc a poc, però la vista enganya: no desapareix, tan sols passa que aquest compost se separa en els seus anions i cations per solubilitzar-se amb H2O i cafè a raó de Ks (constant de solubilitat), i afavorit per l'alta temperatura, que sempre ens ajudarà a desplaçar l'equilibri cap a la dissolució de sucre. Un cop fet aquest pas, ens disposem a vessar el cafè calent en un altre recipient amb glaçons, o altrament dit H2O (s). Notem amb la mà un gradient de temperatures en eix radial (neglixxxxiiint l'efecte vora) i un cop assolit l'estat estacionari, el nou got ja es troba a uns 4ºC. Si ho deixéssim reposar, tot el gel es fondria. Es poden observar unes aigües al voltant del glaçó, d'això se'n diu difusió a través d'una pel·lícula líquida.

Per fi pots assaborir l'amarg gust del teu coffee i en notar-lo baixar per la teva gola penses que en aquell moment ets endotèrmic respecte el teu entorn o volum de control."