Ja porto quasi un mes des de la meva arribada a Zürich, i amb aquest poc temps que porto aquí, ja he pogut anar observant alguns detalls que, de vegades, es contradiuen amb els estereotips del país. Amb això no vull generalitzar, només explico la meva experiència personal.
La benvinguda a la feina havia estat molt bé, semblava que tot estava a punt per rebre'ns. Després de 4 dies d'intens training, esperàvem començar a treballar com a bojos, però la cosa no ha estat així. A la que vam començar a fer feina, ens van sortir molts dubtes, que ni els nostres jefes sabien respondre. Ens van dir que paréssim de treballar per no avançar en va i corregir-ho més endavant, doncs seria el doble de feina.
Portem així "d'abandonats" una setmana, amb la feina parada. Els jefes no hi poden fer res fins que no es puguin reunir, i van molt atabalats. Som la seva última preocupació, però no hauria de ser així, doncs la feina que els hi farem els hi treurà les brases del foc per entregar-ho tot a finals d'any. L'altra meitat de les hores establertes al contracte eren per fer "recerca". Una recerca que no està ben definida per a cadascú, doncs era el ganxo que ens havia d'atreure a venir fins aquí per a treballar, i ara ens trobem amb què els nostres supervisors no ténen gaire temps per supervisar-nos ni saben ben bé què fer amb nosaltres.
Em sembla una pena que estiguin dedicant recursos per a nosaltres i no poguem donar fruits. A part d'això, també estem tenint problemes a nivell de salari, doncs tots els becaris estem repartits en 2 empreses i sembla que hi ha hagut una "confusió" perquè els d'una empresa i els de l'altra cobrem diferentes quantitats, per a la mateixa posició.
Quant a paperassa a nivell legal per viure a Suïssa, jo ja em pensava que ho tenia tot arreglat, però no paro de rebre cartes d'aquí i d'allà per a què ompli més formularis i els envii (pagant jo el segell, per suposat). Els de recursos humans de l'empresa no havien previst tanta paperassa i no me n'havien informat, i ara es queden "sorpresos". Jo sí que em quedo sorpresa, doncs una gran part de l'empresa és estrangera i haurien de dominar aquests temes. A més, les experiències que estem tenint cadascun dels meus companys i jo són diferents, es contradiuen les diferents versions, i també es contradiu amb el que diu recursos humans.
És possible, que estigui tardant més a arreglar tota la burocràcia a Suïssa que a Itàlia? Doncs es veu que sí.
29 de juny 2011
14 de juny 2011
A les altures
8 de juny 2011
El valor de la puntualidad (o cómo desafiar o rendirse al transporte público suizo)
En Barcelona sales de casa sin mirar la hora, confiando en que el metro pasa más o menos cada 2-3 minutos, confiando en que tus clases siempre empiezan un poco más tarde de lo normal, sabiendo que tus jefes o tus profesores llegan más tarde que tú. Sales con tranquilidad, y sin echarle un vistazo al reloj.
Zürich, Suiza. Intentas aplicar la misma táctica que en Barcelona, sales de casa tal cual, llegas a la estación y pam!, pierdes el tranvía. Mierda! "Bueno, seguramente pasará uno dentro de poco..." Mirando los horarios: a las 8:32 pasa uno! Comparo con el reloj de la estación. 8:32. Joder, fue el que se me escapó. Siguiente tram: 8:40. Mierda! Ya son 8 minutos preciados que pierdes (lo equivalente a 3 metros en Barcelona).
En Barcelona, la empresa de transportes es TMB. Un abono mensual en los transportes públicos de 1 zona cuesta 48,45 €. Los transportes no están mal, pero se estropean, van llenos, no tienen un horario fijado, se basan en frecuencias (es decir, en rangos de incertidumbre) y muchas veces hay incidencias. Eso sí, para los jóvenes tenemos nit bus y metro los sábados por la noche, no me puedo quejar.
Espero en la parada jugando al único juego que tiene mi nuevo teléfono móvil suizo. El siguiente tram es hiper puntual como el anterior. El problema viene después: en la estación donde hago cambio, por supuesto también he perdido el siguiente tram que me lleva ya al trabajo. Éste sólo pasa cada 20 minutos, pues es un tram nuevo que va hacia el aeropuerto. Debo esperar 10 minutos más. Resultado: llego al trabajo 20 minutos más tarde de lo habitual, por culpa de 1 minuto de retraso (o de confianza) al llegar a la primera estación.
En Zürich, la empresa de transporte se llama ZVV. Un abono mensual para la zona de la ciudad equivale a 2 zonas, porque se distingue entre ciudad y las zonas colindantes, menos pobladas. Te hacen pagar 79 CHF (64,62 €) por un buen servicio: nada de intervalos de confianza. Las cosas, claras. Se sabe exactamente a qué hora pasará un tren, un bus o un tranvía. No pueden ser desorganizados, pues un retraso en uno de ellos implicaría un encadenamiento de retrasos brutal, porque por las mismas vías pasan varios tranvías a la vez. Eso sí, hay pocos buses nocturnos, y se debe pagar una cantidad extra de 5 francos por viajar en ellos. Siempre se tiene la alternativa de un cómodo taxi por el módico precio de 20 CHF.
Conclusión: en Barcelona siempre podrás culpar a los transportes por llegar tarde al trabajo. En Suiza, no puedes. Te culpas a tí mismo, por no haber salido de casa preparada con un reloj sincronizado.
Zürich, Suiza. Intentas aplicar la misma táctica que en Barcelona, sales de casa tal cual, llegas a la estación y pam!, pierdes el tranvía. Mierda! "Bueno, seguramente pasará uno dentro de poco..." Mirando los horarios: a las 8:32 pasa uno! Comparo con el reloj de la estación. 8:32. Joder, fue el que se me escapó. Siguiente tram: 8:40. Mierda! Ya son 8 minutos preciados que pierdes (lo equivalente a 3 metros en Barcelona).
En Barcelona, la empresa de transportes es TMB. Un abono mensual en los transportes públicos de 1 zona cuesta 48,45 €. Los transportes no están mal, pero se estropean, van llenos, no tienen un horario fijado, se basan en frecuencias (es decir, en rangos de incertidumbre) y muchas veces hay incidencias. Eso sí, para los jóvenes tenemos nit bus y metro los sábados por la noche, no me puedo quejar.
Espero en la parada jugando al único juego que tiene mi nuevo teléfono móvil suizo. El siguiente tram es hiper puntual como el anterior. El problema viene después: en la estación donde hago cambio, por supuesto también he perdido el siguiente tram que me lleva ya al trabajo. Éste sólo pasa cada 20 minutos, pues es un tram nuevo que va hacia el aeropuerto. Debo esperar 10 minutos más. Resultado: llego al trabajo 20 minutos más tarde de lo habitual, por culpa de 1 minuto de retraso (o de confianza) al llegar a la primera estación.
En Zürich, la empresa de transporte se llama ZVV. Un abono mensual para la zona de la ciudad equivale a 2 zonas, porque se distingue entre ciudad y las zonas colindantes, menos pobladas. Te hacen pagar 79 CHF (64,62 €) por un buen servicio: nada de intervalos de confianza. Las cosas, claras. Se sabe exactamente a qué hora pasará un tren, un bus o un tranvía. No pueden ser desorganizados, pues un retraso en uno de ellos implicaría un encadenamiento de retrasos brutal, porque por las mismas vías pasan varios tranvías a la vez. Eso sí, hay pocos buses nocturnos, y se debe pagar una cantidad extra de 5 francos por viajar en ellos. Siempre se tiene la alternativa de un cómodo taxi por el módico precio de 20 CHF.
Conclusión: en Barcelona siempre podrás culpar a los transportes por llegar tarde al trabajo. En Suiza, no puedes. Te culpas a tí mismo, por no haber salido de casa preparada con un reloj sincronizado.
5 de juny 2011
Das ist mein Haus - la meva casa i les normes que vénen incloses en el pack
El cap de setmana ja ha acabat. I quin llarg pont! Després de quatre dies fent el manta, a casa... i és que el descans post-examens encara no havia arribat, i la ocasió s'ho mereixia. Gairebé tot el pont l'he passat a casa, això sí, amb bona companyia. No hi ha res com descansar i fer el manta.
De pas, us ensenyo el piset: aquesta és la planta baixa on es fa vida social entre els companys de pis. És la zona comú, amb sofàs, ordinador-servidor (amb pelis i música) i la taula del menjador. Just al davant hi ha la cuina, molt ben equipada.
Aquí al pis tenim moltes normes i moltes llistes. Al principi et pots atabalar, i més venint d'un país tant desorganitzat com el nostre, fins a un país on l'ordre és el modus vivendi. A la planta baixa hi ha un suro amb 3 llistes: una és per a les coses generals, com ara llençar la brossa i netejar el terra. La segona és la llista de la compra de coses comuns: l'oli, vinagre, sal, paper, etc. Cadascú apunta el què va comprant i què li ha costat. L'altra és opcional, i és per saber on estan els teus companys de pis en cada moment (a casa, a fora, fent esport, a l'estranger, etc) i és més que res per si no hi ha ningú i has de tancar la porta. Aquí les portes estan obertes, es poden obrir des de fora si no és que tanques amb clau, llavors és impossible quedar-te tancat a fora per accident.
Al lavabo de la meva planta també hi ha una llista amb qui ha netejat la última vegada, i la data. Ens intercalem un cada setmana, llavors està bé. Al lavabo de la planta de sobre fan el mateix. Així només em toca un lavabo cada dues setmanes. Això sí, m'he de posar al seu nivell de netedat, perquè la veritat és que tot està impecable! Em dóna la sensació que si trepitjo o toco algo es notarà la meva empremta de seguida...
Ara bé, si a Espanya ja ens fa mandra reciclar, imagineu un país on reciclen els vidres en 3 colors, les llaunes i alumini per una banda, els tetrabricks per una altra, els plàstics per un cantó, el paper i el cartró per separat... només queda l'orgànic i la fracció resta. La fracció resta s'ha de llençar en unes bosses especials, que s'anomenen "Züri-sacke", i que només pertanyen a la ciutat de Zürich. Aquestes bosses són més cares que les normals, així incentiven a la gent a reciclar i llençar la menor quantitat possible a la fracció resta. Si t'enxampen llençant una bossa que no sigui aquesta (és ben blanca i relluent, es notaria de seguida una bossa marró o negra), multa al canto!
Què, sorpresos? Ja us aniré explicant més coses que em vagin cridant l'atenció. Fins aviat!
De pas, us ensenyo el piset: aquesta és la planta baixa on es fa vida social entre els companys de pis. És la zona comú, amb sofàs, ordinador-servidor (amb pelis i música) i la taula del menjador. Just al davant hi ha la cuina, molt ben equipada.
Al lavabo de la meva planta també hi ha una llista amb qui ha netejat la última vegada, i la data. Ens intercalem un cada setmana, llavors està bé. Al lavabo de la planta de sobre fan el mateix. Així només em toca un lavabo cada dues setmanes. Això sí, m'he de posar al seu nivell de netedat, perquè la veritat és que tot està impecable! Em dóna la sensació que si trepitjo o toco algo es notarà la meva empremta de seguida...
Ara bé, si a Espanya ja ens fa mandra reciclar, imagineu un país on reciclen els vidres en 3 colors, les llaunes i alumini per una banda, els tetrabricks per una altra, els plàstics per un cantó, el paper i el cartró per separat... només queda l'orgànic i la fracció resta. La fracció resta s'ha de llençar en unes bosses especials, que s'anomenen "Züri-sacke", i que només pertanyen a la ciutat de Zürich. Aquestes bosses són més cares que les normals, així incentiven a la gent a reciclar i llençar la menor quantitat possible a la fracció resta. Si t'enxampen llençant una bossa que no sigui aquesta (és ben blanca i relluent, es notaria de seguida una bossa marró o negra), multa al canto!
Què, sorpresos? Ja us aniré explicant més coses que em vagin cridant l'atenció. Fins aviat!
3 de juny 2011
Comença la burocràcia... i les compres!
Que és aquella part que fa tanta mandra i tothom intenta rebutjar. Però s'ha de fer!
¿I com s'ha de fer, si les oficines obren només pels matins, i nosaltres treballem tot el sant dia? La veritat, no ho sé. Volia aprofitar avui, que l'EMPA tanca per pont, i anar a registrar-me a l'oficina d'immigració del meu barri. Sort que els vaig avisar que hi aniria, perquè quan hi he arribat me l'he trobat tancada, també per pont. No em van avisar que estaria tancada! El meu últim recurs és anar-hi un dia de cada dia a les 8 del matí, i arribar a la feina quan pugui. El següent pas serà obrir el compte bancari. Haurem d'anar a l'oficina més propera de la feina, què hi farem.
De moment ja tinc el mòbil suís, que ja és un gran què! Ha estat molt fàcil: només necessites el passaport i una adreça suïssa de residència. Encara haig de posar el meu nom a la bústia, perquè aquí, si no hi tens el teu nom, és com si no existissis, i la carta no t'arribarà mai.
També he fet les primeres compres importants per a subsistir. Coses curioses com ara un tupper per anar a la feina (amb coberts inclosos), i una tassa de cafè amb llet, també per a la feina. Allà tothom té la seva tassa, i hi ha una cafetera on has d'apuntar-te en una llista, i marcar una ratlleta cada cop que beus cafè (perquè al final ho acabes pagant, a un mòdic preu de 0,20 CHF). D'això de les llistes per apuntar-te, ja us en faré 5 cèntims més, perquè s'hi mereix una entrada sencera...
Aquesta tarda baixaré al centre a fer més compres... necessito un paraigües i unes bambes decents! I és que per a viure a una nova ciutat, primer has d'invertir capital, després ja cobrarem tots a final de mes!
(no tinc càmera, per tant no tinc fotos encara... espero fer-ne en breu)
¿I com s'ha de fer, si les oficines obren només pels matins, i nosaltres treballem tot el sant dia? La veritat, no ho sé. Volia aprofitar avui, que l'EMPA tanca per pont, i anar a registrar-me a l'oficina d'immigració del meu barri. Sort que els vaig avisar que hi aniria, perquè quan hi he arribat me l'he trobat tancada, també per pont. No em van avisar que estaria tancada! El meu últim recurs és anar-hi un dia de cada dia a les 8 del matí, i arribar a la feina quan pugui. El següent pas serà obrir el compte bancari. Haurem d'anar a l'oficina més propera de la feina, què hi farem.
De moment ja tinc el mòbil suís, que ja és un gran què! Ha estat molt fàcil: només necessites el passaport i una adreça suïssa de residència. Encara haig de posar el meu nom a la bústia, perquè aquí, si no hi tens el teu nom, és com si no existissis, i la carta no t'arribarà mai.
També he fet les primeres compres importants per a subsistir. Coses curioses com ara un tupper per anar a la feina (amb coberts inclosos), i una tassa de cafè amb llet, també per a la feina. Allà tothom té la seva tassa, i hi ha una cafetera on has d'apuntar-te en una llista, i marcar una ratlleta cada cop que beus cafè (perquè al final ho acabes pagant, a un mòdic preu de 0,20 CHF). D'això de les llistes per apuntar-te, ja us en faré 5 cèntims més, perquè s'hi mereix una entrada sencera...
Aquesta tarda baixaré al centre a fer més compres... necessito un paraigües i unes bambes decents! I és que per a viure a una nova ciutat, primer has d'invertir capital, després ja cobrarem tots a final de mes!
(no tinc càmera, per tant no tinc fotos encara... espero fer-ne en breu)
1 de juny 2011
Erste tag (primer dia)
13:00 h Estem a Sants amb la Marina, que és la última persona en dir-me adéu en persona. Pujo al tren, on hi haurà ja l'Esther i el Victor. L'Esther és la meva futura companya d'Ecoinvent, el lloc de treball, i el Victor el seu xicot, que l'acompanya aquests primers dies.
14:00 h Facturant l'equipatge amb Vueling, ja tenim els primers problemes: la lletra petita no ha fet detectar a l'Esther que duia sobrepes, recàrrega de molts euros per dur una segona maleta... :(
15:35 h Ja estem a l'avió, mig buit, i dormim una migdiada.
17:30 h Arribada a Zürich plujós, gris i ennuvolat. Jo vaig en xancles i no tinc unes bambes de recanvi. Tampoc tinc paraigües, perquè la maleta pesava massa i vaig haver de sacrificar alguna cosa... Comprem els tickets mensuals de transport, hiper-clavada de 120 CHF (francs, o com diu l'Albert, chèflins).
18: 15 h Ens separem en 2 camins, jo agafo el tram i ells el tren fins a la seva residència. Arribo tota empapada de cap a peus, però per sort trobo la residència molt fàcilment. Ja tinc 2 dels companys de pis allà, decideixo dutxar-me i em conviden a un plat de pasta, ja que els supermercats estan a punt de tancar...
20:00 h Em truca l'Esther. S'han quedat al carrer, doncs arriben a la seva resi i no es troben amb la persona responsable de la seva habitació perquè està de vacances. La truquen, i diu que no els hi poden donar habitació fins el dia 1 de juny. "Busqueu-vos la vida, un hotel!" Ho comento amb els companys de pis i els acollim a casa. Han de refer tot el camí (travessar de sud a nord tota la ciutat) i per sort poden deixar les maletes a un noi que troben randomly (que sortia de la seva habitació per anar a buscar una pizza).
21:30 h Arriben tots morts, els acollim, els meus companys de pis els hi ofereixen també sopar, llen¢ols (no tinc c trencada), funda nòrdica... vaia liada, el primer dia i ja quedem com uns pobres morts de gana sense sostre! Ens quedem allà tots xerrant una mica, entre italià, anglès i castellà (n'hi ha alguns que també el parlen). Vaja, de tot menys alemany, qui ho diria!
23:00 h Ens n'anem a dormir, muntem #acampadazurich a la meva habitació, reclamant els drets de tenir una casa i la falta de comunicació interna entre els de la feina i els de la residència. Si no fos perquè jo ja tenia casa, estaríem tots, en un univers paral.lel, sota un pont de Zürich.
Avui ens hem llevat aviat, i almenys l'Esther i jo hem pogut anar a treballar juntes. Encara plovent (xirimiri d'aquell que cala) hem anat fins a la feina, amb un cafè to-go i un crossant. Ens han rebut molt bé aquí a Ecoinvent, ho tenien tot mega-preparat! Aquesta eficiència Suïssa... Ara ja estem instal.lades al nostre despatx, amb els nostres ordinadors i la documentació necessària (survival guide) per a tothom qui vingui a treballar de fora. Aquesta setmana no hi ha gaire gent aquí, sembla que és perquè demà és la festa nacional Suïssa, i divendres tothom agafa pont (nosaltres també perquè bàsicament estaríem soles). Els nostres companys aniran arribant la setmana que ve, n'hi ha un que arriba divendres... take it easy!
Esperem que tots els entrebancs només siguin un senyal de que el que arribarà serà molt millor! Avui toca fer la compra al super abans que tanquin (ja veig que serà el pa de cada dia) i després arribarà l'Albert des de Luzern a veure'm!!! :)
Un petó a tothom (espero no haver d'escriure des d'aquest ordinador, perquè tema accents és un tostón) !!!
14:00 h Facturant l'equipatge amb Vueling, ja tenim els primers problemes: la lletra petita no ha fet detectar a l'Esther que duia sobrepes, recàrrega de molts euros per dur una segona maleta... :(
15:35 h Ja estem a l'avió, mig buit, i dormim una migdiada.
17:30 h Arribada a Zürich plujós, gris i ennuvolat. Jo vaig en xancles i no tinc unes bambes de recanvi. Tampoc tinc paraigües, perquè la maleta pesava massa i vaig haver de sacrificar alguna cosa... Comprem els tickets mensuals de transport, hiper-clavada de 120 CHF (francs, o com diu l'Albert, chèflins).
18: 15 h Ens separem en 2 camins, jo agafo el tram i ells el tren fins a la seva residència. Arribo tota empapada de cap a peus, però per sort trobo la residència molt fàcilment. Ja tinc 2 dels companys de pis allà, decideixo dutxar-me i em conviden a un plat de pasta, ja que els supermercats estan a punt de tancar...
20:00 h Em truca l'Esther. S'han quedat al carrer, doncs arriben a la seva resi i no es troben amb la persona responsable de la seva habitació perquè està de vacances. La truquen, i diu que no els hi poden donar habitació fins el dia 1 de juny. "Busqueu-vos la vida, un hotel!" Ho comento amb els companys de pis i els acollim a casa. Han de refer tot el camí (travessar de sud a nord tota la ciutat) i per sort poden deixar les maletes a un noi que troben randomly (que sortia de la seva habitació per anar a buscar una pizza).
21:30 h Arriben tots morts, els acollim, els meus companys de pis els hi ofereixen també sopar, llen¢ols (no tinc c trencada), funda nòrdica... vaia liada, el primer dia i ja quedem com uns pobres morts de gana sense sostre! Ens quedem allà tots xerrant una mica, entre italià, anglès i castellà (n'hi ha alguns que també el parlen). Vaja, de tot menys alemany, qui ho diria!
23:00 h Ens n'anem a dormir, muntem #acampadazurich a la meva habitació, reclamant els drets de tenir una casa i la falta de comunicació interna entre els de la feina i els de la residència. Si no fos perquè jo ja tenia casa, estaríem tots, en un univers paral.lel, sota un pont de Zürich.
Avui ens hem llevat aviat, i almenys l'Esther i jo hem pogut anar a treballar juntes. Encara plovent (xirimiri d'aquell que cala) hem anat fins a la feina, amb un cafè to-go i un crossant. Ens han rebut molt bé aquí a Ecoinvent, ho tenien tot mega-preparat! Aquesta eficiència Suïssa... Ara ja estem instal.lades al nostre despatx, amb els nostres ordinadors i la documentació necessària (survival guide) per a tothom qui vingui a treballar de fora. Aquesta setmana no hi ha gaire gent aquí, sembla que és perquè demà és la festa nacional Suïssa, i divendres tothom agafa pont (nosaltres també perquè bàsicament estaríem soles). Els nostres companys aniran arribant la setmana que ve, n'hi ha un que arriba divendres... take it easy!
Esperem que tots els entrebancs només siguin un senyal de que el que arribarà serà molt millor! Avui toca fer la compra al super abans que tanquin (ja veig que serà el pa de cada dia) i després arribarà l'Albert des de Luzern a veure'm!!! :)
Un petó a tothom (espero no haver d'escriure des d'aquest ordinador, perquè tema accents és un tostón) !!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)