...arribava jo a Zürich. I ja fa gairebé dos mesos. Un dia com avui, plujós, gris i fred. Aquí l'estiu no esdevé mai. Sembla una eterna primavera que es repeteix en forma de cicles: intents de calor, pluja, fred. I torna a començar.
Escoltant música catalana per no enyorar-me tant del sol i la platja, començo a comprendre la tristor i la soledat de la gent d'aquí. Ells no tenen res per trobar a faltar, però segur que senten la mateixa sensació que jo. Almenys tinc dret a voler tornar a casa, ells no poden dir que enyoren casa, perquè ja hi són, i és així de gris sempre.
Es podria dir que mai he sigut una gran patriota, però fora del teu lloc, un s'hi sent encara més. És ben bé que volem allò que no tenim!
2 comentaris:
aqui tambe fa mal temps
Molt mal temps, de moment rés d'ofegarse de calor! LLançolet al vespre i jaqueta als matins. I els fins de setmana, sempre plou...
No voliem esser europeus? Doncs,apa!
Visca la mediterranea,l'all, la menta(dintre del mojito), el mosquit tigre i les ERO que fan que la gent tingui més temps per no fer res!Ole!!!
Publica un comentari a l'entrada