A part del fet que utilitzo 4 o 5 idiomes a diari -cosa que satura bastant el cervell, i un de vegades es queda en blanc, sense cap paraula, en cap idioma (només amb la idea abstracte allà pendent de processar)- el motiu real pel qual puc fer faltes és el canvi de teclat.
Aquí al pis disposo d'un portàtil de procedència catalana. Bé, si més no me'l vaig comprar allà, gentilesa del meu brother-in-law.
A la feina utilitzo un ordinador suís. I sabeu quines diferències hi ha en el teclat? Aquest teclat, anomenat QWERTZ, i ja us podreu imaginar el perquè del seu nom, és utilitzat en els països de parla germànica. Les diferències entre aquest i el nostre són:
- Z i Y intercanviades
- Als llocs on tenim els accents i la tecla +, hi ha les vocals amb els seus respectius accents i dièresis (ä, à. ö, ò, ü, ù, etc). Per ells és molt útil ja que prement tan sols un botó ja ténen la lletra amb dièresi, mentre que nosaltres hem de prémer dues tecles. Però per a mi no és tant divertit. Quan vull posar accents m'he de barallar amb combinacions extranyes d'Alt Gr i una altra tecla (allà on nosaltres tenim els interrogants).
- ! i + intercanviades
- no hi ha ñ
- Altres símbols canviats de lloc.
Pensareu que és poc, però quan arribo a la feina, encara tinc el "vici" d'escriure en teclat propi, i cometo errors. Quan arribo a casa, ja tinc la posició dels dits acostumada al teclat suís, i segueixo cometent errors. Com que aquest cicle es repeteix cada dia, costa un cert temps acostumar-se de nou al teclat que toca, i així passa successivament cada dia.
No, si al final seria més útil que aprengués alemany ràpid per poder utilitzar el seu teclat com ells (quadrats) volen.
1 comentari:
tranqui vagi molt be.
Publica un comentari a l'entrada