El divendres passat, només plegar de la feina, feia tanta caloreta (atenció, no tanta com al Mediterrani) que vam anar directament al llac. A fer una petita remulladeta de res, i després anar directament al festival de música llatina "Caliente", que començava aquell dia i duraria tot el cap de setmana.
El festival en si consistia en diverses paradetes de diferents procedències, on se servia menjar, beguda i objectes de regal o bé merdes vàries (que te les pots trobar al mercadillo més tirat del meu poble, no cal anar a Zürich). Hi havia música en diferents escenaris, en què s'estilava un tipus de música diferent. Tot això, al llarg de 2 places i els carrers que les unien, a la zona de Langstrasse i Helvetiaplatz (zones ja normalment freqüentades per sortir de festa).
Els preus, com per variar, semblaven desorbitats. Plat per menjar, entre 13-20 francs. Caipirinha, entre 10 - 15 francs. Però això no allunyava la gent del festival, es va anar omplint i omplint fins a conseguir atapeïr els carrers de gent, i creieu-me que més d'una vegada vam estar en un tap per poder passar.
Del primer dia, ja en vam aprendre, i el dia següent, dissabte, vam aplicar la lliçó: beure i menjar a casa, preus de supermercat. Vam fer una barbacoa a casa meva, aprofitant els 3 aniversaris (Esther, Diego i jo) i mira, perquè feia bon temps i en teníem ganes. Aquí a la residència cada dia que fa bo veus més d'un fent una barbacoa.
A la tarda vam tornar al Caliente, però vam fer com la ventafocs, o bé com els anglesos, que surten aviat, per tornar aviat a casa. Tot això perquè el diumenge havíem de pujar al Uetliberg, el petit cim que està a Zürich mateix, i des del qual es poden observar unes bones vistes de la ciutat. Qui m'ho diria mi que un diumenge a les 9 del matí ja estaria en peu per anar d'excursió...
Doncs va valer la pena. Vam pujar en una horeta els 872 metres bastant pronunciats, i un cop a dalt vam pujar les escales de l'antena, des d'on es té encara una vista més clara de la ciutat, gran part del llac, i fins i tot els alps. Després de dinar vam baixar per l'altre cantó del turonet i vam anar al llac a fer un bany.
Per fi puc dir que m'he banyat al llac i he agafat una mica de color a la pell! Això sí, no fa prou calor com per tirar-se a l'aigua de cop, o bé l'aigua no és prou calenta per estar-s'hi massa estona. Suposo que m'hi hauré d'acostumar.... De moment, hem tingut un dels primers caps de setmana calents, i espero que en siguin molts més.
1 comentari:
Despres de llegir una mica tot i pensant que malgrat els "poblemes" (problemes generats per el poble), a Suissa estàs de conya, el que em crea certa inquietut és el llac. A tots els llacs hi viuen monstres! Es possible un MigroNess, en un pais que no s'està de res?
Reflexionemi...
Publica un comentari a l'entrada