22 de juny 2009

Nones


i així quedaré,
mig endormiscada
per efecte d'uns somnífers
i potser embriagada
de tants colors i tantes llums
de tanta gent
de la meva pròpia escalfor.


qui no vol,
per un moment,
desfer-se d'ell mateix?
replegar-se vers les cortines
i veure's
amagat rere elles.

ser un narrador omniscient
o simplement un ésser creador
que des de dalt tot ho veu
i així posseïr la veritat
aquella de la qual
tant m'havien parlat...

somniar, mentrestant
en un indret
on tot i res sigui el mateix..
d'on va sorgir tanta indiferència,
tanta incomprensió?

qui inventà els sentiments
quan posaren noms a les coses?

ja no queden més paraules
car en els meus somnis
s'esdevenen moments colpidors
en què el cor sent
algun moviment frissant
que mai havia sentit
cosa indescriptible, moment incaptable

no podré descriure el que se sent?
sobren gestos, sobren paraules,
sobren deixalles en aquest món.

i tot el que sobra
s'obre una porta
encaminada cap a l'oblit.

tan sols voldria uns ulls que comprenguessin.

3 comentaris:

Albyns ha dit...

y así quedaré, medio adormecida por efecto de unos somníferos y quizás
embriagada de tantos colores y tantas luces de tanta gente de mi propio calor.

¿quién no quiere, por un momento, deshacerse de él mismo?
replegarse hacia las cortinas y verse escondido tras ellas.

ser un narrador omnisciente o simplemente un ser creador que desde arriba
de todo lo ve
y así poseer la verdad
aquélla de la cual tanto me
habían hablado ...

soñar, mientras tanto
en un lugar donde todo y nada
sea lo mismo..
¿de dónde surgió tanta indiferencia, tanta incomprensión?

¿quién inventó los sentimientos cuando pusieron nombres a las cosas?

ya no quedan más palabras
mas en mis sueños ocurren momentos chocantes
en qué el corazón siente algún movimiento impaciente
que nunca había sentido
cosa indescriptible, momento
incaptable

¿no podré describir lo que se siente?
sobran gestos, sobran palabras, sobran desperdicios en este mundo.

y todo lo que sobra se abre una puerta encaminada hacia el olvido.

tan sólo querría unos ojos que comprendieran.

Què t'anava a dir ha dit...

Bona nit i espero que et trobis aviat en tu mateixa.

Anònim ha dit...

naucil veliko