17 de des. 2007

només sé que no sé res

sí, ho sé, em fio de la poca intel·ligència que em queda. O que solia tenir. Perquè ha baixat el meu rendiment des de fa uns anys. Crec que es nota l'ascendent pujada des de la infància fins als 20 anys, i el lent descens a partir d'aquesta edat, en el què el cervell comença a morir. Potser ha estat l'alcohol, les festes, les parres... Potser ha estat aquesta mala costum que tinc de deixar-m'ho tot per a l'últim moment i mai posar-hi remei. La de donar per fet que sé fer una cosa i per tant ni provar-la de fer, i quedar-me tan panxa.

i com que sé que podria escriure més però no en tinc ganes, ho deixo aquí.

5 comentaris:

Repartidor ha dit...

Plegues?

Dani ha dit...

Això que tú comentes ho he parlat amb més d'una persona. A primer de carrera tots ens pensàvem que erem uns cracks i res podia amb nosaltres. La nostra ment no tenía límits i ens atreviem a parlar de tot. Amb el pas del temps, parlem cada cop menys, sóm molt més prudents a l'hora d'opinar, i tenim por de cagar-la. Ens sentim cada cop més gilipolles. Però potser és precisament el contrari.

Anònim ha dit...

Hola Alba, no és que es mori el teu cervell, és que et fas gran, és que acumules experiències, ja cada cop estàs més de tornada, i les coses és comencen a veure des d'una certa distància, la que marquen, els dies, les hores, els anys. Això és fabulòs, doncs cada cop pots opinar des d'un punt de vista nou, el que marca el coneixament passat, i el millor quan una cosa et sorprengui et sorpendrà de debò perquè ja serà molt difícil que alguna cosa et sorprengui.
Vinga que vagi bé, t'ho diu un que fa poc va fer els trenta.
Paco

MC ha dit...

d'això se'n diu ser una superdotada i et perds en l'infinitat de les coses més senzilles, per què estàs pel damunt de tot. tranqui que no passa res, trobaràs el camí. busca comprensió.

Aifan ha dit...

Jo sí que sabia que tenies un blog, ho havies posat algun cop per allà! No el segueixo, però. (a partir d'ara poser sí).

A mi em passa el contrari del que diu en dani, i del que en certa manera dius tu. Cada any m'he notat més espavilat, sobretot pel que respecta a la carrera. Aquest any, potser és l'excepció, però és pel canvi de xip carrera-projecte-màster, realment dur.

I amb això de l'origami... des d'ahir que m'agrada! Jajaja! ENsenya'm a fer el tanc! :P