1 de des. 2007

Discurs nadalenc

Un sempre acaba parlant de la seva pròpia realitat, del seu món, i sinó fixeu-vos en els discursos de la gent aliena al metro, al carrer, a les botigues. Realment ens interessa? Són vides com la teva o la meva. Podria ser el show més reality que haguem vist mai. I té el seu atractiu. Som xafarders de naixement, i de mena, per molt que ho vulguem amagar o evitar. I qui sembla que parla pel bé del món, dels altres, diràn que està tarat, que què fot perdent el temps gastant-lo d'aquesta manera, que ningú li fotrà cas. En canvi quan es parlen d'interessos personals, públics, polítics, aquí sí que hi ha "cizaña"! Parem les orelles atentament, posem les antenes. Ja no som capaços de creure en la bondat de l'home perquè sabem de tantes perversitats que ha creat que no ens fiem ni un pèl de les aparents bones intencions de les ONG's, de les gosseres que prometen tractar bé als animals, dels col·lectius sense ànims de lucre, d'un bon home que desgraciadament s'ha vist en un "apuro" i et demana un euro pel carrer, i tu ja implícitament penses que és per droga o mercat negre. No ens fiem els uns dels altres, es nota en la frivolitat de les nostres mirades, les nostres paraules. És clar que la frivolitat ve associada a la paraula fred, doncs segons allà on ens movem sobre la terra també notarem aquest canvi en les personalitats de la gent dels diferents països.

Ja no ens creiem res d'això, però seguim creient en el pur interès, allò que mou el mercat i la política, allò que ens mou a nosaltres mateixos per a viure, sobreviure i ser millor que l'altre. Ningú ens ha obligat a competir, però ho fem. És la llei de la supervivència del món modern. Qui no té més mèrits, es queda sense el pa de cada dia. Així són les coses. I com que els senyors polítics són qui estan al capdamunt de tota aquesta parafarnàlia, que és l'econòmica, i no la benefitària a termes de nivell de vida; mai s'aconseguirà que per part d'aquests es generi una resposta profitosa cap al canvi climàtic.

Prou llumetes de nadal, senyor consumisme. Prou aparença mediàtica al capdavant de les manifestacions espontànees del poble, senyor propaganda electoral. Prou de moure pedretes i fer foradets, prou de burxar la ciutat amb més món subterrani, senyora....ehem. Prou de comprar bons per emetre CO2, senyor 2n país mundial expert en això. Prou creure'ns el centre del món, cony, que hi ha gent que es mor de gana i de malalties no-rentables com per llançar la medicina al mercat.

4 comentaris:

Míriam ha dit...

Alba! Quina reflexió!

M'agrada, en aquest mòn de bojos tenim poques estones per parar-nos a pensar i escriure, i quan ho fem acostuma a ser només sobre nosaltres com tu dius... Ho hauríem de fer més sovint això d'enviar el sistema a la merda, encara que només fos amb paraules, poc a poc..

M'ha agradat, em sembla k et seguiré les reflexions!
Per cert, he intuït alguna influència d'en Van Munik! Pot ser?
Un petonet!

Albyns ha dit...

sí, alguna influència, q aquest profe et fa reflexionar sobre les veritats del món mundial, i el més important, per què passen!!!!

un petonet munikka!

jokimdt ha dit...

EIS!!!

uau...
crec que podriem començar una discussió..
perque una de les coses que he aprés es que tot es relatiu...
l'egosime, l'interes, la veritat i la mentida...
Som desconfiats pero tambe em donat la nostra confiança cega algun cop...
i tenim un referent.

ens movem per l'egoisme ( tot i que sigui relatiu)
jo, estic abans que tu...
perque em van ensenyar que el que viu sempre amb un mateix...
no es la pobresa, no son els amics o l'amor (desgraciadament...o afortunadament...) si no jo.
Un mateix.

A vegades m'odio com penso...
pero em sento mes segur.






un peto...
he dit moltes coses i en veritat no he dit res.

Repartidor ha dit...

Què en treiem de ser conscients d'això? D'adonar-nos que ens trobem tancats en una bola de vidre, i que fem el que fem no en podrem escapar?

Ens hem de rendir a l'evidència de que les coses són així i no les podem canviar? O ens hem d'enganyar pensant que sí que les podem canviar?

Perquè al cap i a la fi, aquest món on vivim, i em refereixo al món que coneixem amb els nostres ulls i amb les nostres mans, ens permet de tenir tot allò que mai cap altre generació humana ha pogut tenir.

Per contra, qualsevol intenció de canviar les coses, de revelar-se, de denunciar, és absorvit pel sistema que ens regeix. I és que qui ens controla és sempre el mateix. Els nsotres destins estan definits, i no ho estan per Déu, o sí, si Déu es diu poder Sistema Mundial.