A mode d'entreteniment, i per guarir l'estrès, recullo retalls i enganxo tot el que trobo per capsetes abandonades dins calaixos de casa.
Potser un botó que duia la meva àvia, potser un llaç d'algun regal, més quatre teles, dónen resultat a uns bons regalets de caga tió.
I tant si dónen resultat! A cadascú un únic i irrepetible regal, fet a mida per a la personalitat dels qui fa molt o poc, ja conec.
6 comentaris:
hum, que xulos! quina currada, no?... jo sóc negat per les manualitats, però és que veure sortir animalets d'un paper és tan guai!!! jajaja
bon dia!
(intrusisme o no, potser s'haurà de veure... uf, piro a la biblio!)
eiii, jo nhe tingut un!!!!!!!!!!! moltes gracies albeta!
petonetssss
apa! quines manualitats més maques! (: m'agrada molt molt el gatet de dalt de tot. jo també vui apendre a fer cosetes aixis! ^^
Potser em referia a inventar històries que mai no van passar. O que si van passar però, quan les recordes, la memoria les distorsiona...
Asimètric, a mi també m'agrada l'asimetria. (Un secret: per això sempre porto una arracada diferent de l'altra.)
te'ls canvio pel tanc :D
ei Alba, doncs si que va ser molt decepcioinant, la veritat. Quye collons, allò era cutre!!! Moolt cutre. Pero bueno...suposo que als nens els hi deuria agradar!!!
Si per Cap d'Any no ens em vist ha estat xk vaig estar fora!!!
Un petonas!! Cuid'at i aviam quin dia ens veiem!
Publica un comentari a l'entrada