Un sempre acaba parlant de la seva pròpia realitat, del seu món, i sinó fixeu-vos en els discursos de la gent aliena al metro, al carrer, a les botigues. Realment ens interessa? Són vides com la teva o la meva. Podria ser el show més reality que haguem vist mai. I té el seu atractiu. Som xafarders de naixement, i de mena, per molt que ho vulguem amagar o evitar. I qui sembla que parla pel bé del món, dels altres, diràn que està tarat, que què fot perdent el temps gastant-lo d'aquesta manera, que ningú li fotrà cas. En canvi quan es parlen d'interessos personals, públics, polítics, aquí sí que hi ha "cizaña"! Parem les orelles atentament, posem les antenes. Ja no som capaços de creure en la bondat de l'home perquè sabem de tantes perversitats que ha creat que no ens fiem ni un pèl de les aparents bones intencions de les ONG's, de les gosseres que prometen tractar bé als animals, dels col·lectius sense ànims de lucre, d'un bon home que desgraciadament s'ha vist en un "apuro" i et demana un euro pel carrer, i tu ja implícitament penses que és per droga o mercat negre. No ens fiem els uns dels altres, es nota en la frivolitat de les nostres mirades, les nostres paraules. És clar que la frivolitat ve associada a la paraula fred, doncs segons allà on ens movem sobre la terra també notarem aquest canvi en les personalitats de la gent dels diferents països.
Ja no ens creiem res d'això, però seguim creient en el pur interès, allò que mou el mercat i la política, allò que ens mou a nosaltres mateixos per a viure, sobreviure i ser millor que l'altre. Ningú ens ha obligat a competir, però ho fem. És la llei de la supervivència del món modern. Qui no té més mèrits, es queda sense el pa de cada dia. Així són les coses. I com que els senyors polítics són qui estan al capdamunt de tota aquesta parafarnàlia, que és l'econòmica, i no la benefitària a termes de nivell de vida; mai s'aconseguirà que per part d'aquests es generi una resposta profitosa cap al canvi climàtic.
Prou llumetes de nadal, senyor consumisme. Prou aparença mediàtica al capdavant de les manifestacions espontànees del poble, senyor propaganda electoral. Prou de moure pedretes i fer foradets, prou de burxar la ciutat amb més món subterrani, senyora....ehem. Prou de comprar bons per emetre CO2, senyor 2n país mundial expert en això. Prou creure'ns el centre del món, cony, que hi ha gent que es mor de gana i de malalties no-rentables com per llançar la medicina al mercat.
