No, no ho donem per suposat. Cada dia has de fer un salt, o avançar. No, no et giris. Què queda enrere? Ja ens ha afectat.
La memòria, aquella que de vegades ens és ineficient per no recordar i d'altres, ens tortura tota la vida per recordar massa. Voldria poder arxivar en carpetes les meves vivències, i llançar a la paperera de reciclatge aquelles que ja no volgués recordar. I tenir una carpeta anomenada "Petits moments" que constessin de fotos o vídeos de menys d'un minut, en què he observat una cosa que m'ha fet feliç. I poder recrear-m'hi quan m'avorrís, al tren, o quan no pogués dormir, de nits, nerviosa.
2 comentaris:
cómo mola la foto! :P
Realment estaria molt bé poder arxivar així tots els records i moments d'un mateix... però no t'agrada quan, de sobte, per un olor, una mirada, un lloc... et ve al cap un record o moment que no recordaves havies oblidat? El meu problema seria que, si ho tingués tot arxivat, potser no deixaria de mirar-ho de tant en tant... refugiant-me en el passat potser? i evitant també aquests "moments" en què recordo petites coses que m'alegren el dia.
^^
Publica un comentari a l'entrada