17 de març 2012

El meu pitjor enemic sóc jo

I quina és o podria ser aquesta crisi que envolta una estudiant com jo? És una resposta que encara estic tractant d'esbrinar. Pensareu que té a veure amb la crisi econòmica, però no. És molt més profund, molt més endins. És una part de mi que intento fer desaparèixer però que sempre m'està fent la guitza, i no sé com treure-me-la de sobre.

La petita crisi és una petita jo que es mou dins meu fent-me sentir pors, dubtes i neguits. És una petita jo que m'empaita i no em deixa, ni desperta, ni somiant, ni conscient, ni adormida. És petita però tant forta que no es deixa extirpar. Espero que no sigui com un càncer que s'extengui i acabi prenent la forma d'una noia de 26 anys i mig amb el meu nom i la meva aparença.


1 comentari:

Queralt ha dit...

Tots tenim aquest enemic que sempre ens fa la guitza i que hem arribat a odiar tant. Però, malauradament, no ens en podem desfer d'ell.