Avui comença un petit tast del meu nou entorn.
Em sento com enmig d'un assaig, posant-me a to, a prova, encara no és l'actuació final. No vaig en la roba adequada, encara. Potser he de mirar al guió de tant en tant, o recórrer a l'apuntador. Per això no me n'acabo de fer a la idea que ben aviat actuaré sense cap ajuda, davant del públic, davant de mi mateixa.
Estar de trasllat és un estat extrany. Bé perquè estem tant lligats a les nostres pertinences o bé perquè necessitem ser sedentaris i no nòmades. Ens han acostumat així, quina merda. No ens deixem viure a nosaltres mateixos sense els nostres objectes personals. Tenir-los escampats per diversos llocs ens trastoca, ens desorienta, ens fa perdre el rumb. Quan un es trasllada se n'adona de la quantitat de merda innecessària que un ésser humà pot acumular en un període de temps relativament curt. Per a què, tantes coses? Per sentir-nos més segurs, més protegits. Ves per on, uns objectes inanimats es dedicaran la resta de les nostres vides a salvar-nos del mal i la mort? Això és discutible.
Així doncs, en el procés de trasllat de casa és quan hi sol haver un flux d'objectes que va directament a la paperera. Dins la nostra escala de valors, rebutjem allò que és innecessari. Per què ho havíem guardat tant temps per acabar llençant-ho? Tan necessari era llavors? Canviem de necessitats amb el temps, o som mals previsors d'allò que necessitarem en un futur?
Però podríem rebutjar molt més i viure amb els mers estris per a sobreviure... espero aconseguir-ho en aquest trasllat. Un altre objectiu que em plantejo és de deslligar-me més de l'interior i abocar-me a l'exterior. Sentir que no pertanyo a un lloc concret i deslligar-me d'aquestes quatre parets, que siguin les que siguin, m'estàn dient, fluixet a l'orella, que em quedi tancada a dins.
4 comentaris:
ja era hora que tornessis. vinga vinga
al final de todo lo importante son los recuerdos... le cogemos cariño a los pisos por todo lo que hemos vivido en ellos, y pasa lo mismo con las cosas, parece que si las tiramos estamos tirando lo que nos recuerdan, y no es así, pero tenemos tantos recuerdos que no siempre los recordamos todos, y guardamos esas cosas para asegurarnos de que esas memorias nunca se olvidarán... o algo así
per què tantes coses innecessàries? bé, jo m'he adonat q aquestes petites coses innecessàries són les q em fan sentir a gust a un lloc... les q fan que me'l senti meu...i que eviten q em senti com una estranya al meu propi llit.
En fi, et desitjo q trobis moltíssimes coses innecessàries més en aquesta nova etapa ja que, quan abans ho facis, abans t'hauràs adaptat al teu nou entorn i t'hi estaràs sentint a gust :) oju però, amb el consumisme!! :P
pd. m'agrada el nou toc del bloc! els canvis estan bé ;)
Moni! Jo ja ho foto tot directament a les escombraries de les vegades que m'he arribat a traslladar! Tot a la merdaaaaaa!!!! jajaja!! (aquest any batré el meu récord: 4 cases en 7 mesos!!). No tinc temps d'acumular res per culpa del "nomadisme" aquest. I tu fas igual, no m'enganyis que tu tampoc acumules res de res :)
Et trobo a faltar! Hem passat de viure juntes a estar a mil milions de quilòmetres de distància... i no només una vegada, ja en van dues!!
Good luck and be happy keix!
Publica un comentari a l'entrada