Solstici

D'esquena a terra
mirant els punts de llum que es difuminen
en la meva habitació.

Fa soroll la nevera
els cotxes fora reneguen
i una multitud de sons
s'apoderen de mi.

He tractat d'oblidar-me
del teu últim missatge
i que possiblement
no et torni a veure mai.

I no, no sé com puc sortir,
estic atrapat en mi,
i no tinc forces per mirar-te als ulls
necessito un llarg hivern
per fondre'm en la neu
i partir en un llarg viatge
que em capturi un nou onatge...

Lluny d'aquí
creuant el mar dels desesperats
inquiet, perdut,
encara ets al meu cap
em vas deixar vivint com un arreplegat
buscant el solstici...

Estic cardadíssim
i el meu veí no para de posar
una merda de cançó.

I sé que és només l'inici
que sóc dalt d'un precipici
desfent els meus patrons
reprogramant la situació.