Avui feia un mal dia i plovia. M'avorria i he fet click a "crear un blog". És com si una veu interna em digués: va, dona, fes-te'n un. Noves maneres de definir un "diari personal", o el que seria un resum de quelcom íntim, o potser sense cap toc subjectiu, tot i que és inevitable.
Inevitable. Com aquelles coses que cauen a les teves mans i plop! ja no hi pots fer res. Com aquell tros de pastís d'aniversari que t'ha tocat al plat de postre i te l'has de menjar com sigui, fent un llogarret dins el teu tibant estómac. Inevitable com les fulles seques que caduquen, com el temps que farà, tot i que imprevisible, és inevitable. Fins a quin punt podem evitar els fets o succeïments? Això no ho podrem saber, senyors i senyores. Evitant una cosa en passarà d'alguna altra. I potser fins i tot evitant que passi avui, acabarà per donar-se demà.
Per això, sé que tard o d'hora, i inevitablement, acabaria per fer un blog. Llavors, per què no fer-lo avui mateix, un 29 d'octubre de 2007?
2 comentaris:
JEJEJE 29 de SETEMBREEE! albyns
tot un honor estrenar el teu blog, espero que això tingui continuacio i veiem coses maques x aki, com aket primer i poètic escrit jajaja!
caigut com un pastis de xocolata quan més el necessitava l'estòmac!
un petó ben gras alba!!!!
;)
Hombre! Tu també a la blogesfera! Ja t'aniré seguint! I tant.
Sort amb aquesta aventur! Que dius que t'agregui a on????? Es que no m'ha quedat pas clar!! xD
Petons i salut!!
Publica un comentari a l'entrada