Mai un final i un principi havien estat tant junts. Sí, sempre que s'acaba una etapa és per començar-ne una altra, òbviament. Però aquesta vegada aquestes dues etapes quasi se solapen; arribant al punt en què l'assimilació d'acabar-ne una s'uneix amb la de preparar-se per la següent. No hi ha temps per pensar, no hi ha temps per a dir adéu. Les dues etapes van tant enganxades que els preparatius han de ser curts, intensos, feixucs, i requereixen d'alta concentració. I és clar, tant una etapa com l'altra requereixen d'igual afecte i atenció, i han de ser alimentades amb energia. La primera etapa, la d'examens, ha desgastat tant, que potser fa que la preparació de marxar a l'estranger a treballar, la segona etapa, sigui més costosa.
Però heus aquí, que fins avui he sobreviscut, i ja només queden menys de dos dies per dir adéu. Després dels examens, només em quedaran unes hores per fer la maleta, però espero no deixar-me el més important: els ànims, les ganes i la motivació.
