La senyora de l'estació té les seves manies. Com tothom, és clar. Si hom l'observa podia mesurar fil per randa els minuciosos detalls que un oblida quan no es fixa en les coses, quan està bocabadat. I és clar que amb la calor de l'estiu, qui no ho està, d'atordit, d'esmaperdut, vaja, empaitant les mosques.
Segueixo amb la senyora que si no me'n vaig per les branques. Doncs ella arriba, com de costum, a l'estació, i ja pot dur pressa, que sempre va sobrada de temps. El bitllet ja el té comprat, un d'aquells bononosequès en què t'estalvies deu cèntims cada deu viatges. Es para al bell mig de l'estació, sense molestar els que entren, o els que surten, i ni tan sols els que fan cua per comprar el que ella ja està buscant al bolso. No, ella duia pressa però en el fons ho té tot ben preparat. Just en aquest acte tothom se la queda mirant, plens d'enveja. Obre la cremallera, en treu un bitlleter i pren el bitllet. El passa per una ranura de la mateixa amplada que aquest, i fins que no en surt per l'altra, s'espera, amb la mà preparada, a mode de cursa de relleus. Pren la distància idònia per a què ningú se li coli per darrere, ni per a què les portes no s'obrin degut a massa proximitat. Desfà el que ha fet: bitllet, bitlleter, bolso, cremallera, tot això parada, és clar, no pot caminar mentres ho fa. No fos cas que xoqués amb algú! És molt considerada, en aquest aspecte.
A l'andana, buscarà el lloc amb menys gent al voltant i s'hi asseurà o bé si l'orgull se la menja, es quedarà d'empeus. Prefereix estar dreta abans que asseguda tocant-se amb la cuixa d'una altra persona al banc, que, a més, és d'aquells bancs que deixen les cames en forma de quadrícula. Després de la quietud d'aquells moments, s'acosta el moviment del tren a l'arribar. Ella mai ha entès per què la gent es mou quan arriba el tren. ¿No estaven col·locats estratègicament? ¿És aquesta l'estratègia, preparar-te en un punt de l'andana i al final moure fitxa i tirar més endavant per prendre-li el lloc a algú altre? ¿O potser és com jugar al tot o res, arriscant-se per veure a qui li toca la porta al davant? La senyora no comprèn aquesta mania. En canvi ella fa tot el possible per quedar-se quieta i parada fins que el tren no hagi començat a frenar, com a mínim. Li fan pànic. Té por de trobar-s'hi massa a prop i que algú d'aquests que corre a última hora l'empentés i el tren li agafés un peu o una cama o l'arrossegués i tingués un accident fatal. Li fa por la velocitat en si. Un cop a dins el tren, ja no. Només vist des de fora. D'altra banda, el soroll que fan els vagons la posa nerviosa.
Comença la lluita aferrissada per entrar els primers, davant la porta, sense ni deixar sortir els que volen baixar. La senyora s'ho mira des del banc. S'aixeca i puja al tren la última, amb molta dignitat. Llàstima que ja va quasi ple i té poc lloc per triar. Qui ha dissenyat aquests seients?- es pot endevinar de la seva mirada- ¿És que no els faran mai com Déu mana o què?. Els seients laterals, eliminats, per descomptat, li provoquen dolors d'esquena i no veu bé el paisatge. Els que van al costat de la porta són massa arran d'aire i se li podria encomanar una galipàndria, a més de la gent que entra per les portes amb cotxets que li podrien atropellar un peu. Per si no n'hi hagués prou, aquella és la zona on els músics se solen posar a tocar i no té ganes de fer el paperina fent veure que li agrada. "Els de quatre, si us plau, finestra i mirant de cara, que d'esquena em marejo", va pensant mentre camina pel passadís. Mentre pensa només rep mirades esquivadores o d'altres que li diuen que allò ja està ocupat i que se'n vagi a un altre vagó. És clar que la senyora encara no té, diguéssim, aquella edat en què per força la gent es veu obligada a cedir el seient. És una edat intermitja. Aquella edat tonta, en podríem dir, en què, com a la pubertat, ningú sabria encertar quants anys exactament té aquella persona.
Per fi, el seient ideal, se li presenta com un tro reial: rellueix, és net i polit, en la posició adequada, i la gent al voltant sembla amable, gens pudent ni xerrameca, més aviat al contrari, dels tipus tranquils als quals, la senyora els té apreci. Són coses que s'agraeixen en un trajecte de poc més d'una hora.
En el que no s'ha fixat la senyora és que allà al voltant hi ha uns nens petits cridaners, pares dels quals no faran res en 1:14h per evitar-ho. Baixen a la mateixa parada que ella. Coses que passen.
11 d’ag. 2010
4 d’ag. 2010
Tenir la tonteria
Definició:
Feliç a vegades, trista d'altres. Tonteries de nena de 14 anys. Fas el que sigui. Dius les coses més estúpides per treure tema de conversa. No et surt ser natural. Intentes estar guapa. Nervis a la panxa. Comptes quans dies queden. Quantes hores, minuts. Segons. Escoltes música més nyonya del que és normal. Somnies truites. Perds el temps. No estàs pel que has d'estar, perquè estàs als núvols. Et fas una banyera relaxant en comptes d'una dutxa ràpida. Només saps parlar d'ell. No estudies, no fas feina.
La única cosa que fas de tant en tant és degut a un batec de cor alterat que recorre l'esòfag i les teves cordes vocals per acabar sortint per la boca en forma d'un "aaaaaiiiii.....", o altrament anomenat sospir, o cuquet dels nervis.
Feliç a vegades, trista d'altres. Tonteries de nena de 14 anys. Fas el que sigui. Dius les coses més estúpides per treure tema de conversa. No et surt ser natural. Intentes estar guapa. Nervis a la panxa. Comptes quans dies queden. Quantes hores, minuts. Segons. Escoltes música més nyonya del que és normal. Somnies truites. Perds el temps. No estàs pel que has d'estar, perquè estàs als núvols. Et fas una banyera relaxant en comptes d'una dutxa ràpida. Només saps parlar d'ell. No estudies, no fas feina.
La única cosa que fas de tant en tant és degut a un batec de cor alterat que recorre l'esòfag i les teves cordes vocals per acabar sortint per la boca en forma d'un "aaaaaiiiii.....", o altrament anomenat sospir, o cuquet dels nervis.
3 d’ag. 2010
El error
Ellos no saben el por qué. Culpan a todo quisqui del hecho. Bueno, ése hecho tampoco queda del todo claro. Más bien es un conjunto de hechos, una situación. Culpan a quien ven por televisión. Culpan a los políticos, a los famosos, a los ricos, a los banqueros.
El día en que ellos mismos se cortaron los hilos que los dominaban, consiguieron tener odio hacia todo aquello que les había ortorgado paz y tranquilidad durante años. Un poco de temblor bajo el suelo, y todo se les desquebrajaba. Un poco de inestabilidad, y se caían. Pero para algunos, ése pequeño temblor fue la gota que colmó el vaso, se encontraron en las mismísimas ruinas. En el límite de la pobreza.
Pero, y antes? Volvamos un tiempo atrás. Estos infelices eran felices. Habían explotado su sueldo al máximo. Habían materializado todos sus sueños. No les quedaban sueños de fantasía. Incluso se habían hipotecado con sueños, pensando en un futuro mejor, ¿cómo iba a ser, si no?. Nadie preveía lo previsible.
Todos los sueños hipotecados formaban una nube que tarde o temprano no cabría y en la más profunda depresión caería en forma de chubasco. Una gran tormenta, una lluvia de sueños deshechos. La típica imagen de una persona mojándose bajo la lluvia, y llorando a la vez, sabes? Ignoraban que esa lluvia la habían creado ellos mismos, uno a uno, el vecino, el amigo del amigo, la conocida de la prima... Y creían que el cielo era más espacioso que la tierra, que allí podían existir mil y un sueños habidos y por hacer. Pero se les derritieron encima.
¿Cómo iban a vivir ahora? Deudas y más deudas. La imaginación rota que de pequeños les robaron no les pudo salvar de ésta. Se volvieron infelices y ya está.
Cada día se pueden observar más caras amargadas. Sólo la sonrisa de un bebé nos recuerda que algún día hemos sido plenamente transparentes y que hemos sabido vivir con lo más esencial.
El día en que ellos mismos se cortaron los hilos que los dominaban, consiguieron tener odio hacia todo aquello que les había ortorgado paz y tranquilidad durante años. Un poco de temblor bajo el suelo, y todo se les desquebrajaba. Un poco de inestabilidad, y se caían. Pero para algunos, ése pequeño temblor fue la gota que colmó el vaso, se encontraron en las mismísimas ruinas. En el límite de la pobreza.
Pero, y antes? Volvamos un tiempo atrás. Estos infelices eran felices. Habían explotado su sueldo al máximo. Habían materializado todos sus sueños. No les quedaban sueños de fantasía. Incluso se habían hipotecado con sueños, pensando en un futuro mejor, ¿cómo iba a ser, si no?. Nadie preveía lo previsible.
Todos los sueños hipotecados formaban una nube que tarde o temprano no cabría y en la más profunda depresión caería en forma de chubasco. Una gran tormenta, una lluvia de sueños deshechos. La típica imagen de una persona mojándose bajo la lluvia, y llorando a la vez, sabes? Ignoraban que esa lluvia la habían creado ellos mismos, uno a uno, el vecino, el amigo del amigo, la conocida de la prima... Y creían que el cielo era más espacioso que la tierra, que allí podían existir mil y un sueños habidos y por hacer. Pero se les derritieron encima.
¿Cómo iban a vivir ahora? Deudas y más deudas. La imaginación rota que de pequeños les robaron no les pudo salvar de ésta. Se volvieron infelices y ya está.
Cada día se pueden observar más caras amargadas. Sólo la sonrisa de un bebé nos recuerda que algún día hemos sido plenamente transparentes y que hemos sabido vivir con lo más esencial.
24 de jul. 2010
Les frases de batxillerat
Certs professors, al llarg dels seus anys d'ensenyança, han recol·lectat respostes d'examens d'aquelles ben burres, però alguns alumnes mai s'han dedicat a recopilar "frases dels profes"??? De ben segur que n'hi ha de gracioses. Heus aquí que remenant els calaixos he trobat l'agenda del curs 2002-2003... i vegeu uns quants exemples del que vaig immortalitzar (per respecte no he posat noms ni sexe):
Profe de dibuix tècnic
"(Alumne): Però això està moll? (referint-se a la taula)
(Profe): No, però està sec." (M'encanten les contradiccions)
"Dues rectes que estan en un pla, formen un pla" (gràcies Capità Obvi)
"(Alumne): Però si la suma dels 3 angles d'un triangle sempre és 180º...
(Profe): hmmm.... NO!!! Depèn de l'altura!" (sempre tenia ganes de dur la contrària)
"Me niego a repetir lo que estoy diciendo varias veces" (doncs ja ho acabes de fer!)
"Heu de construïr una perpendicular de 90º" (ah, que n'hi ha de diferents tipus?)
"Quan té zeros de decimals a l'esquerra..." (8'0000001 he posat un exemple per a què ho visualitzeu. Quan aprendràs que els zeros a la dreta no valen res?)
Profe d'anglès
"Si us dono els listenings se'm tornen a desordenar" (res, doncs, guarda'ls i ens estalviem feina!)
"Definició d'acicate: cosa que fa que provoqui una reacció" (...que desencadeni una sèrie de fets que causin un efecte, que...)
Profe de filo (castellano-parlant amb intent d'aproximar-se al català)
"Vista, tacte, orella, gust..." (find the odd one out)
"2on BA" (no sé si volia dir 2on de BAT, o bé referir-se al grup 2on B")
"La separació, així amb un coet, va ràpida!!!" (volia separar dos alumnes que seien junts i la liaven)
"Si a=b, i b=c, a=c, llavors a també és igual a c!!!" (moment àlgid en que et creus que has resolt el món)
"Relaixa't!!!" (sí, heu llegit bé...)
"Inflou" (influeix...)
"No tan sol..." (no tan sols..., si no ens pensem que algú està deixat de la mà de Déu!!!)
"Xantaig, bricolage" (les he classificat com a traduccions del mateix calibre)
"De 3 tipus de maneres" (...de 2 maneres de 5 classes de 7 gèneres d'1 sola classificació)
"Recordo perfectament un sil·logisme que vam fer l'any passat... que ara no me'n recordo" (molts filòsofs han corroborat que és bo pensar abans d'obrir la boca)
Profe d'electrònica
"(referint-se a un angle de fase): Va retrassat o retardat?" (no l'insultem, si us plau)
"(llegint cosφ): còs de fi" (el cos de fi, amén)
"Amb què s'ha de fer, amb grams o kilòmetres?" (volies posar-nos a prova oi?)
"Funció sinuidal" (clar, si al cosinus li diu còs, al sinus li diu sin, per tant en lloc de ser sinusoidal és sinuidal...)
Profe de castellà
"Apenas entró en la clase cuando se había ido" (es referia a un alumne, no a un fantasma)
"Cuando no hablas solo, hablas acompañado" (lógica aplastante)
"(cridant a un alumne) ATIENTO!!!!" (sí, profiesor!)
Profe de física
"(referint-se a 2 camins que recorren 2 mòbils d'origen i final iguals): "Quants metres farà la caputxeta i quants el llop??" (tenim ja 17 anys, que no ens expliquis contes!)
Profe de català (el "colmo")
"Heu suspengut més!" (tota la classe esclata a riure) "És que parleu tant malament que se m'encomana! (sí, ara és culpa nostra...)
Profe de dibuix tècnic
"(Alumne): Però això està moll? (referint-se a la taula)
(Profe): No, però està sec." (M'encanten les contradiccions)
"Dues rectes que estan en un pla, formen un pla" (gràcies Capità Obvi)
"(Alumne): Però si la suma dels 3 angles d'un triangle sempre és 180º...
(Profe): hmmm.... NO!!! Depèn de l'altura!" (sempre tenia ganes de dur la contrària)
"Me niego a repetir lo que estoy diciendo varias veces" (doncs ja ho acabes de fer!)
"Heu de construïr una perpendicular de 90º" (ah, que n'hi ha de diferents tipus?)
"Quan té zeros de decimals a l'esquerra..." (8'0000001 he posat un exemple per a què ho visualitzeu. Quan aprendràs que els zeros a la dreta no valen res?)
Profe d'anglès
"Si us dono els listenings se'm tornen a desordenar" (res, doncs, guarda'ls i ens estalviem feina!)
"Definició d'acicate: cosa que fa que provoqui una reacció" (...que desencadeni una sèrie de fets que causin un efecte, que...)
Profe de filo (castellano-parlant amb intent d'aproximar-se al català)
"Vista, tacte, orella, gust..." (find the odd one out)
"2on BA" (no sé si volia dir 2on de BAT, o bé referir-se al grup 2on B")
"La separació, així amb un coet, va ràpida!!!" (volia separar dos alumnes que seien junts i la liaven)
"Si a=b, i b=c, a=c, llavors a també és igual a c!!!" (moment àlgid en que et creus que has resolt el món)
"Relaixa't!!!" (sí, heu llegit bé...)
"Inflou" (influeix...)
"No tan sol..." (no tan sols..., si no ens pensem que algú està deixat de la mà de Déu!!!)
"Xantaig, bricolage" (les he classificat com a traduccions del mateix calibre)
"De 3 tipus de maneres" (...de 2 maneres de 5 classes de 7 gèneres d'1 sola classificació)
"Recordo perfectament un sil·logisme que vam fer l'any passat... que ara no me'n recordo" (molts filòsofs han corroborat que és bo pensar abans d'obrir la boca)
Profe d'electrònica
"(referint-se a un angle de fase): Va retrassat o retardat?" (no l'insultem, si us plau)
"(llegint cosφ): còs de fi" (el cos de fi, amén)
"Amb què s'ha de fer, amb grams o kilòmetres?" (volies posar-nos a prova oi?)
"Funció sinuidal" (clar, si al cosinus li diu còs, al sinus li diu sin, per tant en lloc de ser sinusoidal és sinuidal...)
Profe de castellà
"Apenas entró en la clase cuando se había ido" (es referia a un alumne, no a un fantasma)
"Cuando no hablas solo, hablas acompañado" (lógica aplastante)
"(cridant a un alumne) ATIENTO!!!!" (sí, profiesor!)
Profe de física
"(referint-se a 2 camins que recorren 2 mòbils d'origen i final iguals): "Quants metres farà la caputxeta i quants el llop??" (tenim ja 17 anys, que no ens expliquis contes!)
Profe de català (el "colmo")
"Heu suspengut més!" (tota la classe esclata a riure) "És que parleu tant malament que se m'encomana! (sí, ara és culpa nostra...)
13 de jul. 2010
Gent estranya
Hi ha un home a la cantonada
que remena el contenidor amb un pal.
Des que m'hi fixo al carrer
no veig ni una persona normal.
A l'orxateria, nerviosos per ser atesos, qui vol cridar més l'atenció?
La jornada laboral fa notar més la calor.
Qui és ara????
Nens que ploren per les botigues,
criatures cridaneres,
mares sordes amb amigues,
xerren pels descosits de mil maneres.
Sempre hi ha aquell de la porta
que pidola una ajudeta
s'ha quedat tirat, és clar!
passo i ell dóna la volta.
Gens m'extranya
la gent estranya
que hi ha pel món
si ho som tothom.
que remena el contenidor amb un pal.
Des que m'hi fixo al carrer
no veig ni una persona normal.
A l'orxateria, nerviosos per ser atesos, qui vol cridar més l'atenció?
La jornada laboral fa notar més la calor.
Qui és ara????
Nens que ploren per les botigues,
criatures cridaneres,
mares sordes amb amigues,
xerren pels descosits de mil maneres.
Sempre hi ha aquell de la porta
que pidola una ajudeta
s'ha quedat tirat, és clar!
passo i ell dóna la volta.
Gens m'extranya
la gent estranya
que hi ha pel món
si ho som tothom.
1 de juny 2010
La meva crisi en números
Titulada a 23.07.09.
Buscant feina des de 01.12.09 exhaustivament.
Situació al llarg del període
Classes particulars a 12 euros/hora.
Pis: 320 €/mes, despeses a part.
Classes d'informàtica 11 € bruts/hora.
Feina com a venedora en botiga 6 €/hora.
Encara buscant feina a 01.06.10
Enviats: 150 mails approx.
Contestats rebutjant-me: 18 mails.
(Conclusió: un 10% de les empreses es dignen a comunicar que no et volen. La resta, simplement, passen de tu)
Inscripcions a ofertes via web: 350 approx.
Entrevistes fetes:11
Entrevistes cancel·lades: 1 (em van trucar mentre em dirigia a fer-la, es va tancar la oferta)
Entrevistes amb èxit: 1 (actual feina però no relacionada amb el que he estudiat)
Comunicat de l'empresa després de l'entrevista: 4
Entrevistes aconseguides per contactes: 6
Feina cancel·lada per falta de pressupost: 1 (m'anaven a agafar i al final van fer-se enrere)
Raó de 2 entrevistes per mes.
(Conclusió: un 33% de les empreses es dignen a comunicar que no et volen després d'haver-te fet una entrevista. La resta, simplement, passen de tu)
(Conclusió núm. 2: més de la meitat d'entrevistes s'aconsegueixen gràcies a contactes)
Links guardats a favoritos. És tot un arbre geneaològic de carpetes i sub-carpetes classificat "tal que así":
Feina >>
Buscant feina des de 01.12.09 exhaustivament.
Situació al llarg del període
Classes particulars a 12 euros/hora.
Pis: 320 €/mes, despeses a part.
Classes d'informàtica 11 € bruts/hora.
Feina com a venedora en botiga 6 €/hora.
Encara buscant feina a 01.06.10
Enviats: 150 mails approx.
Contestats rebutjant-me: 18 mails.
(Conclusió: un 10% de les empreses es dignen a comunicar que no et volen. La resta, simplement, passen de tu)
Inscripcions a ofertes via web: 350 approx.
Entrevistes fetes:11
Entrevistes cancel·lades: 1 (em van trucar mentre em dirigia a fer-la, es va tancar la oferta)
Entrevistes amb èxit: 1 (actual feina però no relacionada amb el que he estudiat)
Comunicat de l'empresa després de l'entrevista: 4
Entrevistes aconseguides per contactes: 6
Feina cancel·lada per falta de pressupost: 1 (m'anaven a agafar i al final van fer-se enrere)
Raó de 2 entrevistes per mes.
(Conclusió: un 33% de les empreses es dignen a comunicar que no et volen després d'haver-te fet una entrevista. La resta, simplement, passen de tu)
(Conclusió núm. 2: més de la meitat d'entrevistes s'aconsegueixen gràcies a contactes)
Links guardats a favoritos. És tot un arbre geneaològic de carpetes i sub-carpetes classificat "tal que así":
Feina >>
- Bases dades empreses (3 entrades)
- Doctorats i recerca (4)
- ETT's (6)
- Feina a l'estranger (13)
- Portals de feina (13)
- Feina "bassura" (5)
- Voluntariat, ONG (7)
- Webs empreses interès (23)
- Altres recursos, cursets (8)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)