He soñado contigo

Cómo pueden cambiar las cosas...

El antes y el después, lo bueno y lo malo, solapados entre sonido e imagen, creando una sensación todavía más grande de la que serían por separado.

Inconscientemente escucharéis primero, a la segunda os fijaréis en las imágenes. Pero el concepto es claro. El abismo que se genera gracias a este efecto solapamiento hace recapacitar más al espectaor que en una secuencia de hechos sucesivos y cronológicamente ordenados, porque simplemente, no te lo esperas.

Se desencadena un final cuando a la misma vez se relata un inicio.

Y no sabemos las razones de lo que comenzó este inicio, ni lo que pasó después, sólo se deja ver el desenlace, el final del abismo en el que caerán nuestros protagonistas, que con sus voces tiernas, todavía no saben lo que les espera.

La coral marxa a Paguí

Aquests impresentables, aquests d'Arquitectura i altres, ens plantarem ni més ni menys que al pont de maig a París, ciutat de l'amor, per fer molt sarau (pobres els dels hotels) i molta xerinola.

Pretenem, a més, ressacosos i amb poca veu i traça, de fer 2 concerts. Un és el divendres dia 2 de maig a l'església de Saint Merri, i l'altre el dissabte dia 3 a la de Saint Jean Bosco.

La coral i l'orquestra ja s'estàn preparant de valent i això que surt al vídeo no és la meitat de bo del que serà!!!!

Una mica de so per les orelles

Apa, avui us convido a visitar el meu apartat de youtube. El meu món per un tub. Ja aniré penjant més videos ara que tinc més temps. Salut i bon any!

Do the D.A.N.C.E.!

Em va encantar el disseny i la gràcia d'aquest vídeo. La música em recorda a Daft Punk i em fa posar de bon humor. Apa. Disfruteu-lo!

Corals i cotxes

És boníssim! Qui s'apunta de coral a fer això? eh? va, vinga, valents!

LARUTANATURAL

La vida i la mort, l'acomiadament i la trobada, el coneixement i l'amnèsia, són processos tan irreversibles i capicua com el nom que duu per títol aquest curtmetratge d'Àlex Pastor, i temes dels quals tracta aquest intens resum de la vida de qualsevol, mirada del dret i del revés.

Curiós és, si més no, el punt de vista, que té Divad, el nostre protagonista, enfront la realitat que li succeeix al davant de forma inversa, i dins d'aquest món, tot té la seva lògica, la seva explicació. Fins i tot al girar-la recorda tot el que ha viscut i també cobra sentit. Ens deixa enredar fins creure'ns que el món podria funcionar mode FF o REW, fins a tal punt de no saber trobar la correcta direcció del funcionament de les coses, del transcurs del temps.

"La vida no es la que uno vivió, sino la que uno recuerda, y cómo la recuerda para contarla".

Gabriel García Márquez

El columpio

M'han passat un vídeo d'un curt que recorda molt a la història que vaig redactar fa un temps i que trobareu aquí sota, "Des de la finestra". Gràcies Mauro!!!